El dissabte 15 d’octubre, a la nova Rambla de Sants, ha tingut lloc “la transversal, oberta, participativa i popular” activitat del Correllengua. Sota la coordinació del Secretariat, un munt d’entitats del nostre ric i divers barri, el de l’associacionisme, han fet mostra en to festiu de múltiples activitats que tenen en comú “una manera oberta de celebrar i reivindicar la catalanitat al carrer”.

Aquest cop Òmnium Sants-Montjuïc ha plantat carpa al costat d’altres associacions, reunides en torn de la figura del prolífic literat, poeta i assagista JOAN FUSTER a qui homenatgem l’any que es compleix el centenari del naixement i el trentè de la seva mort.

En col·laboració amb el Centre de Normalització Lingüística de Sants, Òmnium va organitzar el sorteig d’una panera composta de llibres de Fuster i altres objectes de marxandatge. Els concursants havien d’endevinar l’ordre correcte de paraules d’un poema, prèviament extretes del text original i suggerides. D’entre els participants que s’hi van atrevir, va resultar guanyador en Jaume Gubert que es va veure sorprès per l’anunci de l’adjudicació del premi mentre es disposava participar en l’actuació musical de la Coral Sant Medir. Enhorabona al Jaume perquè l’exercici, atesa la riquesa lèxica dels poemes, no resultava gaire senzill.

Uns metres més enllà de la carpa d’Òmnium, a l’espai polivalent, ja passat el migdia va tenir lloc un acte singular, la ponència a càrrec d’en Lluís Duran, historiador i membre de la Junta Nacional d’Òmnium: “Joan Fuster i la construcció dels Països Catalans” que va acabar amb un interessant col·loqui.

En Lluís Duran és un gran coneixedor i estudiós de la història contemporània de la nostra nació. Conegut per altres intervencions per l’auditori del nostre barri, amb la seva habitual sobrietat i amb contundència, ens va parlar d’en Joan Fuster, la seva implicació i importància en refermar el concepte de Països Catalans que va il·lustrar gràficament a partir de mostrar l’ideograma – mapa amb què avui dia tothom reconeix els confins de la nostra nació i que Fuster va popularitzar a partir de la publicació que en va fer el seu amic Josep Ballester i Canals i que va significar un abans i un després. Va dir de Fuster, entre moltes altres coses, que era un home capaç de fer intel·ligibles els conceptes més complexos, la qual cosa el fa més gran. Després d’un breu, però interessant intercanvi d’opinions i preguntes, en un cercle més reduït, conveniem que la història, més enllà de satisfer curiositats, des d’Òmnium ens la mirem com a despertador de consciències que ens dona eines per saber d’on venim i ens situa en perspectiva d’on volem anar. Segurament per això, com ben bé podria dir Fuster, ens la van furtar i continuen negant-nos-la.

Lluís torna quan vulguis. Estem ansiosos per saber-ne més. El camí és llarg i ens queda molta feina!