L’octubre del 2017 Catalunya va aconseguir l’acumulació de poder col·lectiu més gran dels darrers 300 anys. I va ser fruit de la confluència estratègica d’institucions, partits, societat civil organitzada i ciutadania mobilitzada. No hi ha via democràtica a la independència sense tots ells. 

Plegats vam defensar escoles, protegir urnes i resistir una brutalitat policial que continua impune. Vam paralitzar el país, vam fer trontollar el regne d’Espanya i la comunitat internacional va ser testimoni d’una desobediència civil massiva. I sobretot vam votar, vam exercir el dret d’autodeterminació en un referèndum convocat pel Govern de Catalunya. Des d’Òmnium, vam defensar el dret de vot i la via democràtica a la independència. I, per això, defensem avui l’1 d’Octubre: és un esdeveniment fundacional. 

Va ser un èxit col·lectiu, però no va ser suficient: no tenim la República catalana. I, cinc anys després, la incapacitat per gestionar políticament aquell patrimoni ha generat desànim, frustració i desorientació. Aquell poder que vam acumular avui està erosionat i malmès. La batalla partidista, els enfrontaments entre diferents estratègies, la disputa estèril i el desacord en els objectius compartits han provocat una situació de paràlisi institucional i de bloqueig polític. Hem de sortir d’aquest cicle de frustració. Correm el risc de regalar a l’Estat la nostra victòria més important. 

Per això, Òmnium ha decidit actuar. No podem renunciar al nostre actiu més valuós, la força col·lectiva. I cal obrir un nou cicle polític: aquesta Junta Directiva està compromesa a contribuir-hi amb noves maneres, treballant amb un nou marc. Actuem per construir i avançar. Perquè volem guanyar. A Òmnium sabem que això també exigeix nous lideratges, perquè calen noves mirades i noves sensibilitats, i ens ho hem aplicat. 

Ni la República arribarà demà, ni el dret d’autodeterminació el regalarà l’Estat. Prou de falses expectatives i prou de renúncies. Principi de realitat i determinació. És urgent desbloquejar la paràlisi, impulsar un nou espai de discussió constructiva, crear les condicions per a un acord estratègic i proposar al país un horitzó concret pel qual valgui la pena tornar a lluitar. Ara sí: per guanyar. Però això no serà possible en les actuals circumstàncies. És imperatiu capgirar-les. I això reclama generositat de tothom. 

La independència es construeix cada dia, com anem fent des d’espais molt diversos de la societat catalana. Per això continuem enfortint-nos i posem l’organització al servei de tots els fronts en què el país es juga la llibertat.

La societat civil organitzada està en condicions de tornar a bastir una estratègia compartida, com va demostrar el 2017. Ha arribat el moment en què els partits polítics demostrin si la volen tornar a fer possible. Perquè en plena emergència social, democràtica i climàtica la lluita per la llibertat a Catalunya i als Països Catalans és també una lluita global. No tenim cap més alternativa que viure en una República catalana justa i lliure.

Com sempre, per Òmnium no quedarà.

Junta Directiva d’Òmnium Cultural

Barcelona, 1 d’octubre de 2022