Tics poètics: “Si en lo mal temps”, de Joan Roís de Corella

Actualitat

Si en lo mal temps

Si en lo mal temps la serena bé canta,

io dec cantar, puix dolor me turmenta

en tant extrem, que ma pensa és contenta

de presta mort; de tot l’altre s’espanta.

Mas, si voleu que davall vostra manta

muira prop vós, hauran fi mes dolors:

seré l’ocell que en llit ple de odors

mor, ja content de sa vida ser tanta.

Joan Roís de Corella va néixer a Gandia el 1435 i va morir a València el 1497. Fou un religiós conegut per la seva obra literària, és un dels intel·lectuals cabdals de la Catalunya del segle XV, en una societat en transició entre l’edat mitjana i l’humanisme renaixentista.

Era el fill més gran d’un cavaller anomenat Ausiàs Roís de Corella, emparentat de lluny amb el comte de Cocentaina, i d’Aldonça. L’autor es movia en els cercles aristocràtics i cultes de la societat que el va veure créixer. Per una sèrie de documents notarials i testamentaris, datats entre 1468 i 1471, sabem que almenys als trenta-cinc anys, Joan Roís de Corella ja era mestre en teologia. Ja entre el 1453 i el 1456 existeix un debat epistolar amb el príncep Carles de Viana que l’acredita com a gran orador i escriptor. La seva obra –escrita en vers i en prosa i de temàtica tant religiosa com profana– és molt divulgada per la València d’aleshores, coneguda en tertúlies literàries i imitada per altres autors.