A hora foscant

És tard, els camins ja no em tempten.-
I us sé, del verger dins el clos,
caiguts, trepitjats en la boira,
oh dies, oh fulles, oh flors!
Mes passes es tornen furtives
com d’un indecís estranger.
Sospiren espectres de dàlies
enmig del foscam ploraner.
Al lluny neda un so de campanes
que uneix els vivents als caiguts.
S’escampa la nit invencible,
mar d’illes que són solituds.
I em criden el llum a la taula
i algun voleiant pensament,
la vella cadira malmesa
i un full de paper malcontent.

Josep Carner va néixer a Barcelona el 1884 i va morir a Brussel·les el 1970. Va ser un poeta, periodista, dramaturg i traductor, conegut com el Princep dels Poetes. Fill únic d’un matrimoni de classe mitjana i cultivat. Es llicencià en Dret el 1902 i en Filosofia i Lletres el 1904, any en què publicà el seu primer llibre de versos.
La seva figura com a poeta està vinculada al Noucentisme. La publicació de Els fruits saborosos és la plasmació del nou ideal estètic, volguda antítesi del Modernisme on es concentren tots els valors que vol promoure el Noucentisme: classicisme, civilitat, ironia i tendresa.

Tradueix de ben jove obres de Charles Dickens, William Shakespeare, Molière, Tristan Bernard, Selma Lagerlöf, Mark Twain, Arnold Bennett, Villiers de l’Isle Adam, Alfred de Musset, Jean de La Fontaine. 
Malgrat el seu prestigi literari, no té una font d’ingressos fixos i la seva posició econòmica és precària. Això l’impulsa a fer oposicions al cos diplomàtic i, el gener de 1921, és nomenat vicecònsol a Gènova. Des d’aleshores i fins a la seva mort, no torna mai més a residir de manera permanent a Catalunya. L’abril de 1970, sentint ja el final de la seva vida, Josep Carner retorna per sorpresa a Catalunya en una visita breu, de dos mesos.