Posseir-me

I jo furgava endins:
no l’home, el somni:
no l’home, el seu remot desig.
I jo recreava en ell:
no l’home, la idea d’home:
no l’home, el seu esdevenir en cos.

Un cos: posseir-lo.
Posseir el seu desig.
El seu desig, tot fet de mi.

Posseir-me.

Glòria Coll Domingo va néixer a Riudoms el 1988. És música i poeta catalana. “Escric pel plaer d’escriure, de fer sonar les paraules, per agençar-me les que em són llunyanes, per reafirmar-me en les pròpies, per fer disparar els seus sentits cap a llocs llunyans i potser nous; escric per dialogar amb la poesia, amb les escriptores, amb les lectores; escric per parlar, per jugar; escric per dir potser el mateix d’una altra manera i per mirar d’atrapar allò nou que encara no sabem com dir-n’hi. Escric per mirar de dir, de veure-hi, de veure-hi clar, que és un esforç per veure-hi sempre nou.”

Entre els seus primers guardons, destaquen l’accèssit al Premi Gabriel Ferrater de Poesia de Reus el 2009 i el primer premi al 13è Concurs de Poesia Curta de la Universitat Politècnica de Catalunya el 2010. El 2013 va rebre el 49è Premi Amadeu Oller per autors joves inèdits amb l’obra Oda als objectes (Galerada), i el 2015 el XX Premi Miquel Martí i Pol de la UAB amb Territori inhabitable (Publicacions de la UAB). L’any 2022 ha estat guardonada amb el premi de Poesia Jocs Florals de Barcelona pel poemari A través.