El divendres 15 de juliol va tenir lloc el segon dels actes programats per Òmnium Alt Penedès en la celebració de l’any dedicat a Joan Fuster. El xativenc Xavier Aliaga, escriptor, periodista i antologador de Fuster, oferia la conferència “Joan Fuster i (quasi) tots els papers de l’auca” a l’auditori del Vinseum, a Vilafranca. Presentava l’acte un altre valencià, d’Algemesí, encara que instal·lat a Igualada, el professor Emili Morales.

La tesi de la xerrada era que quan Fuster va iniciar la seva activitat com a escriptor, als anys quaranta, el país valencià era un “erm cultural”, i l’autor de Sueca va assumir la responsabilitat d’intentar omplir el buit fent (quasi) tots els papers de l’auca: poeta, erudit, periodista i, sobretot, assagista, que era la faceta on més còmode se sentia. Segons Aliaga, a Fuster no se l’ha llegit prou: autor de més de seixanta llibres, és una de les grans icones de la literatura catalana del segle XX, un prosista extraordinari, a l’alçada de Josep Pla i que, com l’empordanès, ha estat estigmatitzat des del prejudici ideològic.

Tot i que alguns autors consideren que, des d’una perspectiva política, el llegat de Joan Fuster ha estat d’un cert fracàs, Xavier Aliaga en discrepa. Segons ell, Fuster va crear unes bases sòlides per a un espai de cultura compartida que arriba fins a l’actualitat i esmenta, com a mostra, l’existència de grups de música catalans, valencians i balears que són sentits com a propis pel jovent de tot el domini lingüístic. I això s’ha produït malgrat l’hostilitat permanent de l’estat espanyol, amb episodis com la batalla de València dels vuitanta, les dècades de governs del PP al País Valencià i a les Illes o el boicot continuat a infraestructures de comunicació essencials com el corredor mediterrani.

El col·loqui amb el públic es va centrar sobretot en les dificultats i també les oportunitats per mantenir viu l’espai cultural, amb exemples com les variants dialectals vistes com un obstacle i no com una riquesa, o l’impacte de les xarxes socials.