Tics poètics: “Plaça”, de Cèlia Sànchez-Mústich
Plaça
Algun dia
desprendrem tots els versos
dels seus poemes
i els reunirem
en un garbull caòtic.
Escartejats, més tard,
sobre el tapet ben verd
de la natura,
els disposarem
en forma de cercle
i tots els carrers
de tots els versos
esdevindran el perímetre
d’una plaça amb font
des d’on lloar la set.
Cèlia Sànchez-Mústich va néixer a Barcelona el 1954. És poeta i escriptora en llengua catalana. Viu a Sitges des de fa anys. Va cursar estudis musicals (piano, guitarra, harmonia) a Arts del Ritme i al Conservatori del Liceu. La seva obra, essencialment poètica, aplega també novel·la, narrativa breu i narrativa de no ficció. Ha interpretat els seus poemes en diversos indrets dels Països Catalans, sovint en col·laboració amb altres poetes. Juntament amb Pere Gimferrer, Maria-Mercè Marçal i Jaume Pont va formar part del quartet de poetes antologats a l’estudi dedicat a la literatura catalana del número 1.007 (maig del 2013) de la revista literària francesa Europe. A partir d’aquest fet, va començar a rebre mostres d’interès per part del món poètic francòfon, com l’oferta conjunta d’Editions du Noroît, del Quebec, i de Myriam Solal, de París, per editar la versió francesa d’alguns dels seus poemaris.