Noves paraules d’agur

Ni amb aquest cant de tan perfecta escola,
ni amb mots apresos al més savi lèxic,
ni amb rares pauses o subtils silencis,
no esgotaràs tots els noms de la mort.
Només recorda
que es diu vell caminant i també mur,
i com jo que parlo, i com tu que escoltes.
Després, si així ho vols i t’agrada,
vist que la lluna encara
surt puntual de la fredor del mar
i el vent, albardà foll,
xiscla i s’escampa per les seques vinyes,
et serà lícit de sentir-te culte
i, a estones, qui sap si felicíssim.

Salvador Espriu va néixer a Santa Coloma de Farners el 1913 i va morir el 1985 a Arenys de Mar. Va ser poeta, dramaturg I novel·lista català. Va passar llargues temporades a Arenys de Mar, població que tingué un significat essencial en el seu l’univers literari mitificant-la amb el nom de Sinera i que, des de la seva mort, acull el Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu. El 1933 participa en el viatge organitzat pel govern de la República amb un grup de professors i estudiants a l’Orient, en un creuer per la Mediterrània que el porta a visitar, entre altres indrets, Egipte, Turquia, Palestina, Itàlia i Grècia, espais geogràfics que tindran un paper important en la seva obra. És una època de preguerra, amb una societat immersa en conflictes, però també de gran vitalitat cultural i artística, sobretot a Barcelona. Un cop acabada la guerra i arran de la mort del seu pare, que era notari, treballa com a advocat en una notaria. Aleshores, amb les llibertats catalanes abolides del tot, i amb Europa devastada per la Segona Guerra Mundial és quan Salvador Espriu viu el que més tard es coneixerà per l’exili interior. Malgrat continuar la seva feina d’advocat, Espriu mai abandona el conreu literari. Va ser Premi Lletra d’Or el 1956; Premi Crítica Serra d’Or el 1972 amb Setmana Santa; Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1972, i Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya el 1980. Les musicacions que fa el cantautor Raimon d’alguns dels seus poemes contribueixen de manera notable a la popularització de l’obra de Salvador Espriu, així com les diverses representacions que la companyia de teatre d’Adrià Gual fa de les seves obres teatrals.