Les vaques

Si de cop mires pels ulls
i mires lluny enllà de casa
i veus la Plana, els Pirineus
i allà dalt, just al davant,

l’església aquesta que està sola,
tanca’ls de cop, amaga-ho tot,
veuràs la Plana, els Pirineus
i davant teu, l’església, sola,

i les vaques que van fent,
que si passes fan que et miren
i diuen «què?» i tu «doncs mira»
(ajups el cap, elles les banyes);

i, els vedells, que tant els carda,
ho tenen fet, que ni xumar,
res no se’n va, res no s’acaba,
que avui fa vent, també per dins,

i va durant això de viure.

Jaume Coll Mariné va néixer a Muntanyola el 1989. És poeta català i baixista/contrabaixista. Ha publicat un petit recull d’haikus titulat D’un, dins el volum conjunt La Vida Estesa (2009) i algun altre poema o text de manera circumstancial. És llicenciat en Filosofia per la universitat de Barcelona i és baixista i contrabaixista d’alguns projectes; ara per ara és, sobretot —i en aquest camp—, baixista d’Obeses. El 2017 va guanyar per unanimitat del jurat el premi Ausiàs March de poesia pel llibre Un arbre molt alt. El 2019 va rebre el premi Cavall verd – Josep Maria Llompart de l’AELC al millor llibre de poesia publicat el 2018, també per la mateixa obra. El 2020 va guanyar el premi Jordi Domènech de traducció de poesia per la traducció de Memorial, d’Alice Oswald.