“Muntanyes de cèntims”

Josep Playà Montaner

“Cèntims, cèntims, muntanyes de cèntims”. L’obsessió de l’editor K en la novel·la L’amo va portar el seu autor, Miquel Adam, a la darrera sessió del club de lectura d’Òmnium Eixample de la temporada 2021-2022. La llibreria Documenta va ser, aquesta vegada, el marc triat perquè la curiositat dels lectors s’expressés davant l’escriptor.

Adam explica: “La novel·la pretén explorar la infelicitat d’un assalariat que treballa en un lloc que, en principi, és ben vist, i amb un sou raonable. Aquesta classe de treballador pot arribar a acumular una ràbia i un ressentiment que fan que la seva ànima s’assequi.”  D’on ve la infelicitat? Del seu amo, del propietari i tirà de l’editorial on treballen el senyor K i Ludvik Slaby, el protagonista, per anar vivint i mantenir un sou —migrat, és clar—, aprèn a veure les coses com les veu el seu cap. Coses que inscriu en un món, el literari, que K ha anat podrint pel seu afany dels diners i pel menyspreu que sent pels empleats, pels col·legues i pels escriptors, i del qual espera un reconeixement que no tindrà mai perquè, naturalment, és correspost en el menyspreu, i això li provoca un ressentiment que transmet a l’oficina. 

Adam precisa: “El narrador i protagonista, Slaby, és un covard i també arrossega els seus ressentiments. La crisi del sistema li provoca una por cerval a perdre la feina i això fa que es deixi domesticar pensant que així es guanyarà la confiança del seu cap. Però en una relació tòxica mai no s’és prou bo per a l’altre. L’assalariat va baixant als seus inferns laborals i es va destruint com a persona, es va enverinant i va aprofundint en el seu laberint. Aquest oficinista té instints que l’empenyen cap a la total submissió per poder sobreviure, però també contrainstints que li fan veure que per a sobreviure ha de fer justament el contrari.” 

Al començament de la novel·la, el protagonista dubta entre agafar el metro o tirar-s’hi. Explica l’autor: “És una persona que atura el temps i parla des d’un moment sostingut en l’espai, i faig que passi revista a una història que ja ha passat. Està profundament ressentit i ha de prendre una decisió”. Al final del llibre surt del metro, a la llum, i queda alliberat. Aquí acaba el seu ressentiment. “Inspirat una mica en el nen del film Els 400 cops, de Truffaut”, precisa Adam.

“Un cop feta la novel·la –continua l’autor–, vaig descobrir un assaig de David Groeber, que es diu Feines absurdes, en què descriu com a antropòleg el que jo hi exposo. Si tu tens una bona feina, però et sents com un autèntic desgraciat, pots anar al psicòleg i et diagnosticarà trauma de la influència fallida. Això em va alliberar, perquè el meu protagonista pateix per unes raons que estan ben diagnosticades”.

Si et vas perdre la sessió del club de lectura, pots veure-la al canal de YouTube d’Òmnium Eixample.