El dia 4 de maig, Josep Casulleras, periodista de Vilaweb, ens parlà del major escàndol de ciberespionatge conegut per nombre d’afectats i per l’abast de les intervencions.

Dues setmanes abans havia sortit a la llum pública l’escàndol del Catalangate. Les revelacions i filtracions s’han succeït dia sí, dia també, acompanyades d’anàlisis a diaris i tertúlies. El rebombori mediàtic i polític ha estat important i ha anat escalant gradualment fins a arribar al ple del Parlament Europeu. Dins d’aquest panorama, l’objectiu de la conferència era posar-hi ordre i context, detallar-ne els actors més importants, conèixer la cronologia dels fets i fer-ne una comparativa amb altres casos semblants.

Josep Casulleres ens desgranà la qüestió de Pegasus a través dels diferents fronts: el judicial, l’econòmic, el diplomàtic… i en va extreure la principal premissa: que Pegasus no és un programari informàtic o una eina, és una arma de guerra. En conseqüència requereix d’una intensa logística al seu voltant, així com de pagaments desorbitats que, en aquest cas, se sospita que puguin superar els centenars de milions d’euros. Atesa la categoria de Pegasus, el seu ús no podria ser autoritzat per un jutge, ja que, per concepte, provoca danys tan extensos que el fan incompatible amb els drets més bàsics. 

Seguidament, ens relatà l’estratègia dels tècnics de Citizenlab, que juguen a fet i amagar eternament contra NSO, el fabricant de l’arma, doncs necessiten conèixer a priori quins forats de seguretat empra Pegasus per a entrar als telèfons, per poder analitzar si han estat espiats. Per poder demostrar una infiltració calen una sèrie de requisits i coincidències. Que se’n puguin documentar 65 vol dir que, de ben segur, n’hi han moltes més.