Aquest dijous de l’Òmnium ha estat dedicat a l’anàlisi i discussió d’una qüestió de la més estricta actualitat: l’avantprojecte de Llei de Cinema de Catalunya. La taula rodona, moderada per l’historiador i crític de cinema Josep M. López Llaví, ha comptat amb la participació de Xavier Atance, president de l’Associació de Productors Independents de Catalunya; Enric Gratacós, empresari de sales d’exhibició; Santi Lapeira, director, guionista i membre de l’Acadèmia del Cinema Català; i Eduard Voltas, secretari de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La primera intervenció l’ha fet el secretari de Cultura, que ha començat per dir que l’objectiu de la llei és “impulsar la industria cinematogràfica del país”. Així, Voltas ha volgut deixar clar que, malgrat la centralitat que està ocupant en el debat públic, “la qüestió de la llengua no és l’objecte principal de la llei” sinó “un únic article dels més de cinquanta” de què consta el projecte legislatiu.

Pel que fa a la regulació de la producció, Voltas ha destacat com a novetat la creació d’un Fons de Foment que, a diferència del que passa actualment, no només atorgarà ajuts a fons perdut, sinó que també apostarà pels crèdits. Quant a l’exhibició, el secretari de Cultura del govern català ha destacat, entre d’altres, la creació d’una “Xarxa Concertada de Pantalles Cinematogràfiques de Catalunya” amb l’objectiu de fomentar la versió original subtitulada.

Ja en l’apartat de la distribució, Voltas ha parlat, aquí ja sí, de la novetat que suposa l’article 18, que regula la qüestió lingüística per a les pel·lícules estrangeres que distribueixin a partir de 16 còpies a Catalunya. Així, la llei preveu que, en aquests casos, del total de còpies a distribuir, un 50% estiguin doblades o subtitulades en català, mentre que l’altre 50% ho estiguin en castellà. “Es limita de forma moderada la llibertat d’empresa a favor de la llibertat del ciutadà”, ha explicat el representant de l’administració catalana.

 

Després d’aquesta primera intervenció ha estat el torn de Xavier Atance, president de l’Associació de Productors Independents de Catalunya, que ha assegurat que “l’important és el reglament que desenvoluparà la llei”. Tot i això, Atance ha volgut apuntar algunes mancances que troba en aquesta iniciativa legislativa, entre les quals el fet que “s’hauria d’haver apostat molt més fort per la versió original subtitulada” o que “fins molt endavant del redactat no es parla de nous canals”. I és que, ha dit Atance, “l’exhibició no passa només per les sales de cinema, sinó que hi ha altres formats”.

També el director i membre de l’Acadèmia de Cinema Català Santiago Lapeira troba alguns “forats” a la llei, però els atribueix al carácter general d’aquesta norma. Tot i compartir, doncs, l’opinió d’Atance pel que fa a la importància del reglament que desenvolupi i concreti la llei, Lapeira s’ha mostrat optimista perquè, ha assegurat, “abans no teníem marc competencial propi i ara sí”.

 

Contrari a la llei

El darrer convidat a intervenir, l’empresari de sales d’exhibició Enric Gratacós, ha estat sens dubte el més crític amb la iniciativa. Després de deixar clar que parlava a títol individual i com a empresari, Gratacós ha estat rotund: “És una mala llei perquè no es podrà complir”. Així, tot i assegurar que “ningú pot estar en desacord amb els objectius que es marquen a la llei”, ha manifestat que “el problema és que aquests objectius no s’aconseguiran”. I és que les majors -assegura-, ja han dit que no doblaran en les dues llengües.

Aquest empresari, propietari de 60 de les prop de 700 sales de cinema que hi ha a Catalunya, ha estat ben directe: “Lamento ser el be negre d’aquest debat, però és que ens hi juguem la nostra supervivència”, ha dit. I ho ha explicat així: “De les 589 pel·lícules estrenades a Catalunya el 2008, només 56 van representar el 60% del global de la recaptació. És a dir, que nosaltres hem viscut d’aquestes 56 pelis”.

El cas, doncs, és que, atès que la gran majoria d’aquests 56 films els les han proporcionat les distribuïdores nord-americanes –les anomenades “majors”-, els exhibidors temen perdre la font central dels seus ingresos. “Estem segrestats pel mercat nord-americà”, ha assegurat Gratacós, que ha afegit que la gent “té uns costums”, i que el que caldria és “anar-ho fent de mica en mica, anar acostumant la gent” perquè “la veritat és que avui per avui no hi ha un mercat suficient de cinema en versió original subtitulada ni tampoc de cinema català”.

Del torn de rèpliques i contrarèpliques amb què ha acabat l’acte destaquen, entre d’altres, les paraules d’Eduard Voltas en referència a la intervenció de Gratacós. “Els exhibidors catalans no tenen por de la llei, sinó de la possibilitat que les majors no compleixin aquesta llei”, ha assegurat. Després de tranquil·litzar els exhibidors assegurant que es buscaran solucions si sorgeixen problemes, el Secretari de Cultura de la Generalitat ha estat contundent. “Les distribuidores estan provocant que sembli un conflicte entre catalans, un conflicte intern, i per això crec que els [exhibidors] que van fer vaga s’equivoquen”, ha afirmat.