Voldria el teu amor

voldria el teu amor
per definir el meu sexe.
avui el teu amor
demà qui ho sap!
la teva nuditat i el meu enigma
són cartes a jugar,
la trampa és fàcil.
tafur de goigs incerts
la fam vigila.

Francesc Garriga i Barata va néixer a Sabadell el 1932 i va morir el 2015 a Sant Cugat del Vallès. Mestre de poetes, amb un estil personalíssim, sense ornaments formals, cerca obsessivament arribar a l’essència del poema. A mes d’ajudar a surar noves veus i mons creatius, ens ha fet present el seu món a través de la ràdio i la televisió durant molts anys. Ha dirigit la revista d’art FMR i ha viscut envoltat de bellesa i gats.
Ha seguit una trajectòria molt coherent, tot i dècades de sequera literària. Entre els últims títols es troben: Ombres (2000), Temps en blanc (2003), La nit dels peixos (2005), Camins de serp (2009), Ragtime (Premi Cavall Verd 2012) i Tornar és lluny (Premi Carles Riba 2013). El 2014 va aplegar una selecció pròpia de tots els llibres a Demà no és mai i encara publicà Swing (2015), just al final de la seva vida. La seva obra poètica completa s’aplega a Cosmonauta (2017). Potser un dels trets formals més identificadors de Garriga és l’ús de les minúscules, fins i tot en els noms propis. Aquesta singularitat, portada a l’extrem a Cosmonauta, fa que només concedeixi una excepció. És en un vers del llibre Ragtime, on hi apareix la paraula «Déu» en un autoretrat personal i poètic.