Crònica sortida de natura: Incendis forestals

Actualitat

Diumenge, 13 de març, Òmnium Nou Barris vam reunir a 14 persones per conèixer més sobre els incendis forestals en una de les nostres sortides de natura:
Quan considerem que al nostre país es produeixen incendis forestals, especialment a l’estiu, sovint assumim que aquests incendis són un element a evitar (incendi zero) i que responen estrictament a l’acció humana.
Sabem actualment que els incendis forestals han existit en el nostre país abans que nosaltres els humans hàgim tingut una presència significativa. Les espècies de plantes dels boscos i bosquines mediterrànies estan preparades per suportar d’una manera o altra l’acció del foc forestals. Unes espècies rebroten des de la soca, altres des dels troncs socarrimats. Altres espècies es veuen fins i tot afavorides pel foc.
Que en els països mediterranis sovintegi el foc s’explica en bona part per les característiques del clima mediterrani, caracteritzat per la coincidència, a l’estiu, de temperatures relativament altres i poca precipitació. A la mediterrània occidental les pluges són equinoccials. Ciclicament es donen anys els estius dels quals estan condicionats per menys pluges que les que solen ser les mitjanes durant la primavera i la tardor anterior. En aquestes condicions les comunitats forestals mediterrànies catalanes estan especialment afectades per una situació d’estrés hídric, de manera que si la temperatura és alta (superior a 30ºC), la humitat relativa és baixa (per sota del 30%) i el vent bufa (més de 30 Km/h) la probabilitat que es produeixin incendis és alta.


En els darrers 60 anys, però, un conjunt de circumstàncies ambientals generades per nosaltres estan facilitant la probabilitat que es produeixin punts de foc i que els incendis generats s’escampin. L’augment de la població, l’accés desinformat al medi natural i actuacions urbanístiques poc respectuoses amb el medi natural han facilitat un escenari que a finals dels anys 80 i principis dels 90 del segle XX va comportar la generació d’incendis forestals devastadors a Catalunya.
Collserola és un dels escenaris on els incendis poden sovintejar més i produir més conflictes. La gestió del paisatge duta a terme pel Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola té com a un dels objectius controlar qualsevol circumstància de foc forestal. En aquest sentit, es va destacar a la sortida l’existència de torres de guaita a Collserola per detectar eficientment incendis i actuar-hi ràpidament.
Vam poder conèixer diverses espècies de plantes, tot comprovant-ne les característiques evolutives que els han portat a estar preparades per suportar el foc forestal. Des d’àrees cremades en els darrers anys vam poder comprovar com la vegetació es regenera, destacant-hi el procés que porta eventualment a la possible reinstauració de les comunitats anteriors a l’incendi. La comparativa amb altres espais naturals pròxims com el Garraf ens portà conclusions particulars i més generals de la sortida, com: (1) el canvi climàtic pot propiciar un augment del nombre i extensió dels incendis forestals; (2) una bona gestió del territori i el paisatge és fonamental per controlar els incendis (urbanització, ús públic); (3) el substrat (roca mare) té molta influència en la possible regeneració postincendi de la vegetació, (4) si en un determinat territori forestal sovintegen els incendis, pot perdre’s el sòl, cosa que a Catalunya pot comportar acabar tenint un territori desertificat.
Si a altres països del món les catàstrofes solen ser els terratrèmols, en el nostre en són els incendis forestals.
Necessitem una cultura relacionada amb el medi natural que eviti les situacions de risc ambiental relacionades amb el foc forestal.