Quin any! Quina bogeria enmig de la pandèmia! El 17 de març de 2021 Òmnium Cultural d’Osona i el Lluçanès va comptar 50 anys i ho hem volgut celebrar fins el 17 de març d’enguany. Cinc dècades? Doncs cinc actes per a cinc públics diferents. Pels socis de l’entitat, caminada, espectacle infantil i presentació del llibre commemoratiu, a Tona; per la resta de juntes d’Òmnium als PPCC, la Trobada Nacional de l’entitat a la UVIC-UCC; per les entitats amb qui s’ha col·laborat, en Peyu a Calldetenes; pels membres de les diferents juntes d’Osona i el Lluçanès, parlaments a La Central de Vic; i la cloenda final amb un espectacle poètic i punyent per tots els públics, per a tots els amics, a l’Atlàntida de Vic el passat 17 de març, amb protagonistes molt propers a l’entitat, dirigits pel Raimon Casals de Directes, qui van il·lustrar la trajectòria d’Òmnium al llarg d’aquests 50 anys resseguint els projectes amb què ha treballat l’entitat i sent crítics, o fent autocrítica, sobretot, amb la situació del català i amb la manca de desobediència a l’hora defensar els nostres drets i la tan anhelada independència de Catalunya.

També s’han pensat dues peces d’art d’artistes osonencs, que es poden adquirir tot contactant amb l’entitat, una del jove escultor a l’entrada de la vida adulta, Adai Suriñach i una altra de la ceramista arribada al cim dels anys, Sama Genís. Suriñach ha creat una sèrie de 100 xilografies, numerades i d’edició única, estampades a mà amb una matriu de fusta d’alzina de 50 anelles que simbolitzen els 50 anys de l’entitat, i Genís ha creat una sèrie limitada de 50 bols elaborats amb 5 terres de diferents procedències i colors d’Osona, per a representar les 5 dècades d’Òmnium a Osona i el Lluçanès.

I el llibre que ja hem citat! Un llibre que commemora el mig segle de lluita, escrit pel periodista santperenc Xevi Bardolet. Un llibre, meitat text, meitat imatge, ordenat per dècades i amb projectes destacats al final de cada capítol, on es poden llegir infinitat d’anècdotes i maneres d’entendre la diversitat i l’evolució d’Òmnium, que beuen de les desenes d’entrevistes a persones vinculades a l’entitat. És un treball amb una part important d’opinió i que intenta esbrinar el camí que volem seguir. Quin sentit tindria saber d’on venim i on som sense resoldre cap on volem anar!

Una bona conclusió potser seria que Òmnium sempre ha tingut l’interès compartit d’incidir on se’ns necessita i de no duplicar esforços, que la diversitat de punts de vista que hi ha

a la Junta d’Òmnium a l’hora de decidir quin element central ha de guiar la nostra actuació ens dona molta riquesa. Perquè a la Junta hi tenim des de qui posa al centre la cohesió social, qui considera prioritària l’acció i la mobilització per la independència, i altres, entre els qui m’hi comptaria jo mateixa, que considerem que la llengua és fonamental. Perquè sense llengua no hi ha identitat, i perdre la llengua és perdre el sentiment de pertinença, és perdre una visió del món. Però és que, en el fons, tots compartim arguments de tots i Òmnium representa aquesta transversalitat. Res del que fem no té sentit si no s’explica des d’aquesta mirada oberta. I parlar de futur compartit és justament això: partir d’una realitat plural i diversa on tots hem de ser part de la suma. Per això parlem de país, de mobilització i de cohesió.

50 anys amb conviccions fermes, compartint la llengua, la cultura, buscant la cohesió, fent país, teixint el futur compartit amb l’horitzó d’aconseguir la independència de Catalunya ben present.

Núria Vila i Cabanas,

Vicepresidenta d’Òmnium Cultural a Osona i el Lluçanès.