El tió d’Òmnium Cultural
Els 100 anys de l’estelada han estat els protagonistes aquesta tarda a Òmnium Cultural amb el llibre ‘Cent anys d’Estelada. Un segle d’iconografia independentista’. A la presentació hi ha intervingut l’alcalde d’Arenys de Munt, Carles Móra, el genealogista i heraldista, Armand de Fluvià, l’editor i representant de Cim Editors, Jordi Quera i els membres de la Comissió Centenari de l’Estelada, Joan Marc Passada i Oriol Falguera.
El tió d’Òmnium Cultural
Tió, tió,
caga turrons
que siguin bons ….
Va ser una de les primeres cançons que varem aprendre. I amb ella varem conèixer el tió, aquest tronc que omple de màgia el Nadal.
La tradició mana, i amb ella cobren vida les bastonades. És la nostra tradició.
En altres indrets també la tenen, encara que amb imatges diferents.
Tot i que el pare Noel és el més conegut, molts altres personatges s’afegeixen a la festa de la mainada.
La Baboushka (Rússia) va amb capa i un cistell ple de regals.
L’Olentero (País Basc) és un carboner que fuma en pipa i baixa per les xemeneies.
O Palpador (Galícia) és un carboner gegant que porta castanyes calentes.
El Tomtem (Suècia) és un home petit i malcarat, amb un trineu arrossegat per un boc.
Joulupukki i la seva dona, la Joulumuori, (Finlàndia) donen els regals a mà.
El viejito Pascuero, Colacho, Santi Clo o el Papai Noel (sud-Amèrica).
Ded Moroz (Sibèria) viatja amb troica, trineu tirat per cavalls blancs.
El Nisse (Països nòrdics), un fullet treballador que viu a les granges.
La bruixa Befana (Itàlia) viatja sobre una escombra.
Sinterklass (Holanda).
Father Christmas (Anglaterra).
Pere Noël (França).
Sant Nicolau (Països Baixos).
Moç Cräcium (Romania).
Deda Mraz (Sèrbia).
Tots ells tenen un nexe comú: la tradició de fer màgica la nit de Nadal.
I la nostra, la del tió, cal que sigui prou coneguda, tant per la mainada com pels que ja hem deixat de ser-ho.
Per això, Òmnium Cultural ha preparat per aquest Nadal una vetllada per donar a conèixer com és i que és el caga-tió. El dia 24 de desembre a les 7 del vespre, tots a la Plaça Farners, on hi trobarem un tió gegant.
Ah! I que no ens planyi bastonejar-lo fins que ens cagui alguna llaminadura.
……i una neula
de tant en tant,
que vagi cagant.