“Si podem fer la guerra també la podem evitar, no tenim excusa”

“Una guerra és una absoluta barbaritat, un acte criminal en essència. En la decisió de fer-la i en l’execució”, a partir d’aquesta constatació Jordi Armadans, director de FundiPau (Fundació per la Pau), planteja algunes pautes per analitzar i combatre les guerres, tant l’actual a Ucraïna com la trentena que hi ha a la resta del món en aquests moments. Ho va exposar en la primera sessió del Fòrum Òmnium Baix Penedès, el dijous 24 de març al Monestir de Santa Oliva, on es va debatre sobre la guerra, per què es fa i si és inevitable.

Armadans va situar l’actual conflicte a Ucraïna en el context d’un món en què, en general, s’ha prestat poca atenció a les guerres i, una darrera l’altra, han anat preparant l’actual escenari. Va recordar que en onze anys de guerra a Síria, entre morts, ferits, desplaçats interns o refugiats internacionals, més de la meitat de la població de 22 milions d’habitants ha estat víctima de la guerra. També va esmentar la guerra dels Balcans i el nefast antecedent de la guerra d’Iraq, on els Estats Units es va saltar tot l’ordenament internacional i va ignorar a l’ONU. O com Putin es va estrenar com a criminal de guerra fa més de 20 anys a Txetxènia, “una absoluta carnisseria sense cap mena de censura internacional rellevant”. Aquestes guerres “tolerades”, són precedents negatius que s’acaben consolidant i normalitzant, i “tot el que avui es fa malament té un greu impacte negatiu en el futur”, va advertir.

La novetat de l’actual conflicte és que implica una amenaça de guerra nuclear i ha fet saltar pels aires l’ordre internacional previ, un ordre “injust, desequilibrat i fràgil” segons Armadans. Creu que “estem assistint al naixement de coses que potser seran pitjors de les que teníem. En qualsevol cas no és una guerra més. És una guerra que tindrà força impacte”.

Com construir la pau

Més enllà de disputes territorials, religioses, nacionals o de recursos naturals escassos, Armadans assenyala dos factors determinants en la generació de les guerres. El primer, la lògica de poder, voler aconseguir els objectius proposats per sobre de tot, de qualsevol manera. I el segon, la cultura de la violència, és a dir, assumir que la violència és una eina acceptable per resoldre els conflictes.

En aquest sentit, i des de la perspectiva d’una cultura de la pau, Armadans adverteix sobre el tractament de la guerra com una qüestió tècnica, freqüent als mitjans de comunicació i, sobretot, considera que “cal defugir de dibuixar la guerra com un escenari d’heroïcitat, romàntic o un escenari d’honor i d’orgull. La guerra és un conjunt de misèries absolutes, que les pateixen moltíssimes persones de per vida. És un acte criminal en essència. I cada cop més”.

Entre altres coses cal fugir dels relats de la guerra com un enfrontament entre àngels i dimonis, i recordar que l’agredit, no per ser víctima, queda absolt de les barbaritats que comet. Tot és més complex i hi ha gent que es resisteix a la dinàmica de guerra a tot arreu. Va destacar els més de 15.000 russos detinguts per oposar-se a la guerra en les condicions d’un règim ultra repressiu com el de Moscou.

A la qüestió de si es pot evitar la guerra, Armadans contesta que a diferència d’una pandèmia, un huracà o l’erupció d’un volcà, la guerra no és una catàstrofe natural que no podem controlar: “si les persones poden fer les guerres, també les poden evitar, depèn al cent per cent de nosaltres i no podem excusar-nos“

Hauríem de començar a fer coses per allunyar-nos de la guerra, substituir la cultura de la violència per una cultura de pau, valorar els avantatges de la no-violència, no posar més llenya al foc, desmilitaritzar-nos, desarmar-nos i avançar cap en la construcció de centres de prevenció de conflictes i estructures de seguretat per controlar els estats en la perspectiva d’una governança internacional. La ciutadania hauria de tenir consciència del poder que té si s’organitza.

L’exposició d’Armadans va obrir un debat amb mitja dotzena de qüestions plantejades des del públic com els interessos que estan en joc a la guerra, entre els quals es va destacar la indústria d’armaments; la venda d’armes de l’Estat Espanyol, al Marroc per exemple; les diferències entre Rússia i les potències occidentals, iguals en imperialisme però diferents en règims interiors; o les motivacions de les mobilitzacions ciutadanes per la pau, en funció de sentir-se més o menys afectades.

La presidenta d’Òmnium Baix Penedès, Mireia Juanola, va presentar el Fòrum Òmnium Baix Penedès com un espai de debat amb voluntat de tractar en profunditat temes d’actualitat. Es té la intenció de fer-ho de manera regular al llarg de l’any i oportunament s’anunciarà la pròxima convocatòria. Aquesta primera sessió, sobre la guerra, va estar moderada per Joan Descals.