Tics poètics: “El pou: l’origen”, de Maria Josep Escrivà

Actualitat

El pou: l’origen

La meua mare és sàvia.
Destria, entre milers, la taronja més dolça
i ens l’ofereix, penyora d’amor, com un planeta
madur entre les mans. Desulla tomaqueres,
precisa, diligent com va pujar els fills,
i s’ha llegit pocs llibres, però llig
d’una hora lluny el cor de les persones.
 Portadora de vida, com diu el seu llinatge.
Tossuda com les mules. Geganta de vuit pams
i escaig. De sobres gran per preguntar-se quin
misteri fa esclatar un gladiol, què espenta
el sol cada matí fins al cap del carrer.
N’acaba donant gràcies al déu que porta al pit
com si hi covara un ram de caderneres. Sap
com fer brollar un pou al centre d’un bancal,
que tot és qüestió de foradar ben fondo.
I vet ací —«què et sembla…?»— que al cap de quatre dies
li vessa la marjal a sota els peus contents.
 Xarrala de malnom, fins i tot sense veu
conversa amb els seus morts. Consol reparador
quan els vius no l’escolten: «Què faig i què no faig
i tingueu pietat de nosaltres». Així
he comprès que existeixen tants cels com tants pesars
hi ha que els necessiten. No ens escalfa igual fe,
ni ens cal, si compartim melic des de l’inici:
 l’amarra d’un budell, quan jo vaig ser
apèndix i ella va ser pou, origen
mare de vitalícia fortuna.

Maria Josep Escrivà va néixer a Grau de Gandia el 1968. És poeta i narradora, llicenciada en Filologia Hispànica (1991) per la Universitat de València i doctorada en Filologia Catalana (2000) per aquesta mateixa universitat. Va treballar durant cinc anys com a professora de català a l’Oficina de Promoció del Valencià de l’Ajuntament de Dénia. Com a poeta, l’any 1992 va rebre el Premi Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó per Remor alè (1993); posteriorment va publicar A les palpentes del vidre (1998), Premi Marià Manent (1997), i Tots els noms de la pena (2002), obra que representa un salt conceptual en l’univers poètic de l’autora saforenca. L’any 2007, va guanyar els Jocs Florals de Barcelona amb l’obra Flors a casa (2007) i, en conseqüència, va rebre el reconeixement com a «Poeta de la Ciutat». En el camp de l’activisme cultural, Maria Josep Escrivà s’ha especialitzat a difondre el fet poètic mitjançant l’organització de recitals i de tertúlies poètiques a espais com el cafè Sant Jaume i el Malvarrosa de la ciutat de València. Té part de la seva obra traduïda a l’alemany, l’anglès, el castellà, el croat, l’èuscar, el francès i l’italià. És administradora del blog literari Passa la vida.