El teu cos

El teu cos ondulant
al contrallum del pub.
El teu ble de cabells
damunt la cella ampla.
El teu pòmul on hi ha
la clau de l’harmonia.
Els teus cabells on caben
mil afirmacions.
Els teus llavis al centre
del goig i el desesper.
El teu gest displicent
que amaga la revolta.
Els teus ulls transgressors
al carrer de la joia.

Feliu Formosa va néixer a Sabadell el 1934. És traductor, dramaturg, poeta, professor d’art dramàtic i actor. Va rebre el Premi de les Lletres Catalanes el 2005 entre molts altres guardons. Va néixer als anys trenta, la qual cosa significa que forma part d’una generació obligada a conrear una gran capacitat crítica. Es considerat un integrant literari dels poetes del setanta per l’apropament a un estil que podríem anomenar com “neo-simbolista” i en el qual s’inclou un dels seus millors amics i referents, Joan Vinyoli.  L’exercici continuat d’una poesia reflexiva i de fructífera diversitat expressiva, però, és de difícil encaix dins els corrents de la seva generació. Aquests dos versos seus ho il·lustren bé: “des de l’exuberància / de tants poetes, dubto”. Formosa ha conreat molts camps literaris i ha aconseguit que tots ells s’encavalquin i es nodreixin mútuament. Podríem dir que cada un dels seus llibres representa el decorat d’una estança de la seva ànima. És pare de la cantant i actriu Ester Formosa, qui ha musicat algun dels seus poemes, i de la traductora Clara Formosa. Va militar al PSUC del 1956 al 1972. Ha estat sempre una persona compromesa amb el seu temps, tant durant la clandestinitat amb la dictadura de Franco com actualment, expressant la seva perplexitat en veure la involució democràtica a l’estat espanyol.