L’Antiga Audiència de Tarragona ha acollit aquest dissabte, 12 de febrer, la projecció de la 6a edició dels Premis i Mostra VOC► –Versió Original en Català-, que organitza Òmnium Cultural. A les sis de la tarda ha començat la doble sessió en la qual 150 persones han pogut visualitzar els vuit curtmetratges de ficció i quatre documentals seleccionats en aquesta sisena edició dels Premis Versió Original en Català.

El president d’Òmnium Tarragonès, Zacarías Henar, ha donat la benvinguda als assistents així com a la consellera de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Inés Solé, que també ha assistit a la projecció i ha remarcat la importància de donar visibilitat a les produccions audiovisuals en català.

En la mateixa línia, Zacarías Henar ha afirmat que “el futur de la nostra llengua també depèn de l’audiovisual” i que des d’Òmnium Cultural es vol “contribuir a mostrar que la indústria audiovisual catalana és molt potent i té molt de talent”, alhora que es vol “donar a conèixer aquest talent i posar-lo en contacte amb el públic consumidor, especialment el jove”. El president d’Òmnium Tarragonès ha remarcat que “enfortint el VOC estem lluitant, des d’un front més, pel futur i els drets lingüístics de més de 10 milions de catalanoparlants”.

Finalment, Dolors Sánchez, membre de la Junta territorial ha explicat el funcionament del sistema de vot, ja que els assistents a la projecció de la Mostra VOC podran emetre el seu vot i contribuir al Premi del Públic d’enguany, que se sumarà al Premi del Jurat de cadascuna de les categories.

En aquesta 6a edició dels Premis VOC s’han seleccionat 12 produccions d’entre les 105 que es van presentar, 8 curtmetratges de ficció i 4 documentals. Per la banda dels curtmetratges són “Herència”, de Eudald Corominas; “Elsa”, d’Albert Carbó; “Sintra III”, d’Aitor Echevarria i Ivan Casajús; “Tots els dies d’estiu són tristos”, d’Estefania Ortiz; “Fuga”, d’Àlex Sardà; “Sol sol”, d’Àlex Arroyo; “Rega’m les plantes”, de Jordi Sanz, i “Ella i jo”, de Jaume Claret. Per la seva banda, els documentals seleccionats són “Vull ser pastora”, de Maria Velasco, “Memòria Assonant”, de Carles Esporrín; “Animal Salvatge”, de Maria Besora, i “L’última impressió”, de Marta Alonso.

La Mostra passarà per una setantena de sales durant tot el mes de febrer

La Mostra de la 6a edició del VOC passarà per prop d’una setantena de sales dels Països Catalans, des del 3 de febrer i fins el dia 28, i les projeccions presencials es poden consultar a voc.cat, on també es poden reservar les entrades gratuïtes.

La Mostra està adaptada novament al context pandèmic i es pot gaudir en doble format, presencial i també online. D’una banda, els curtmetratges seleccionats es projectaran en més de 100 sessions presencials a sales d’arreu dels Països Catalans. De l’altra, també estaran disponibles a Filmin, la plataforma de distribució de cinema en línia.

La clausura serà durant el mes de març a Barcelona i comptarà amb una jornada de treball amb tots els finalistes, en què també es farà l’entrega de premis. El jurat del VOC està format per l’actriu Anna Bertran; Tono Folguera, productor de cinema, i Nathalie Modigliani, cofundadora i codirectora de MODIband Projectes culturals.

Què és el VOC ►

És un projecte impulsat per Òmnium Cultural amb la finalitat d’estimular la producció de continguts audiovisuals de qualitat en llengua catalana, contribuir a la seva difusió i ampliar-ne el públic. Són uns premis que volen reconèixer els millors curtmetratges, websèries, videoblogs i nous formats audiovisuals realitzats originalment en català, i incentivar la creació de nous continguts. Engloba tres categories: curtmetratges documentals, curtmetratges de ficció i Sala Oberta, destinada a projectes audiovisuals emmarcats dins dels nous formats, en fase de desenvolupament.

Programació del VOC ►

Documental

Vull ser pastora, de Maria Velasco. 2021. Durada 10’12”

Apropament a la història de la Cati, una pastora de 80 anys que cada dia pastura el ramat en terres empordaneses. Viu i treballa sola, però, tot i la duresa del seu ofici, afronta el dia a dia amb energia i felicitat. Una història senzilla, però conmovedora, que ens fa reflexionar sobre el valor de la vida.

Memòria assonant, de Carles Esporrin. 2021. Durada 30’

Maria Teresa Capdevila visqué de primera mà un dels episodis més crus de la història de la humanitat del segle XX. Per primer cop en un conflicte armat, la població civil fou bombardejada sense cap objectiu militar i amb l’única finalitat de sembrar el terror. Una nova tècnica bèl·lica assajada pel feixisme, que posaria en pràctica durant la segona guerra mundial. A causa de l’escassetat de personal sanitari i dels nombrosos danys humans causats pels raids aeris, el pare de la Maria Teresa anava cada dia al barri de la Barceloneta a curar els ferits dels bombardejos, i això posava en risc la pròpia vida. Memòria assonat descriu en present l’experiència viscuda per la seva protagonista fa més de vuitanta anys. La narrativa contrasta el paral·lelisme existent entre aquest episodi i la pandèmia provocada per la Covid-19, i busca els sons concordants i divergents d’ambdues històries.

Animal salvatge, de Maria Besora. Escac Films 2021. Durada 23’

Janira té tres anys i no parla com la resta dels nens de la seva edat. Les seves dificultats de llenguatge preocupen els adults que l’envolten, però ella mostra resistència a fer el que li caldria per superar-les. És feliç envoltada d’animals: s’hi comunica d’una forma molt especial i sembla que prefereixi el seu món que el dels humans. Créixer, però, és inevitable, i va arribant el moment d’escollir entre seguir sent salvatge o adaptar-se a la societat.

L’última impressió, de Marta Alonso. 2021. Durada 12’50”

Evolucionar és arriscar. És la clau per sobreviure, ja ho diuen. Però en el cas de les arts gràfiques ha estat el modus vivendi: des de la litografia a l’òfset, i ara el món digital. L’última impressió és un retrat d’aquesta evolució a través d’una impremta centenària en un escenari de bellesa històrica. Un negoci que havia viscut l’època d’esplendor a principi de segle 20 i que amb la pandèmia ha accelerat la seva defunció. Aquest curtmetratge és un homenatge i alhora un comiat als negocis d’abans, a una manera de fer més manual, més artesana… que a poc a poc s’acomiada del nostre teixit econòmic.

Ficció

Herència, d’Eudald Corominas. Escac Films 2021. Durada 27’47

Durant la postguerra, en un poble dels pirineus catalans, un enterrador, angoixat perquè la seva vida està submergida en la desgràcia, mata una persona per poder cobrar els diners de l’enterrament. Les atrocitats de la guerra i els actes del passat sortiran a la llum quan una nena descobreix l’assassinat i comença a fer-li xantatge.

Tots els dies d’estiu són tristos, d’Estefania Ortiz. Alhena Productions 2021. Durada 5’28”

L’Adrià és un nen de 12 anys que al costat dels seus tres amics de l’escola, el Pol, l’Eric i la Carlota, gaudeix del seu últim estiu abans de començar l’institut. Cada dia és per a ell una nova aventura. L’Adrià es passa les tardes patinant i jugant, però amaga un secret que no pot admetre. Ara recorda el seu estiu amb una tristesa enorme: ja no tornarà.

Elsa, d’Albert Carbó. Silendum Films 2021. Durada 12’

Elsa és una nena de 6 anys que, com qualsevol persona de la seva edat, vol viure feliç i lliure. Sap que és diferent de la majoria, però malgrat la seva curta edat té les coses clares: sap que és una nena i que és la reina de la seva vida. Qui podria qüestionar-ho? Elsa parla de tolerància, diversitat i de la possibilitat de triar qui volem ser.

Sinatra III, d’Aitor Echeverría i Ivan Casajús. Bastian Films 2021. Durada 16’

L’Òscar viu traumatitzat pel record de la mort de la seva xicota Helena. Durant un viatge de feina, punxa una roda del cotxe i, quan treu la de recanvi, descobreix una caixa plena de cassets. Són recopilatoris que l’Helena feia, amb molta il·lusió, per als seus viatges. L’Òscar decideix seguir conduint, escoltant aquelles cançons que el transporten al passat.

Fuga, d’Àlex Sardà. Nanouk Films 2021. Durada 22’30”

Un calorós dia de primavera, en Lluís té una forta discussió amb el seu pare. A partir d’aquest enfrontament, en Lluís es veurà abocat a l’abandó de totes les seves responsabilitats, portarà fins al límit les seves pors més profundes i se sentirà superat pel món que l’envolta. En comptes d’anar a buscar a la seva filla Júlia a casa de la seva exparella, comença un intens periple que el portarà a decidir si pren o no les regnes de la seva vida.

Sol sol, d’Àlex Arroyo. Ensoldemà Films 2021. Durada 11’

Xavier (Oriol Enrich) és un adolescent menorquí que no es troba còmode en el seu entorn. Amb l’arribada d’un turista català a l’illa, intentarà resoldre els seus problemes explorant la seva sexualitat, per poder seguir creixent en un espai natural com el de Sa Mesquida.

Rega’m les plantes, de Jordi Sanz. Aroma Films 2021. Durada 17’

Jan, un jove de 22 anys, rep la visita inesperada de la seva mare, Mercè, que li ha portat una planta que van plantar junts temps enrere. Passaran una nit junts, banyada per moments de felicitat, de nostàlgia, d’amargor i de tristesa. El que per a ell serà una simple visita més de la seva mare, per a ella serà l’adéu definitiu al seu fill: ha vingut a acomiadar-se. Si ella pensava en el seu fill cada vegada que regava la planta, ara ell pensarà en la seva mare cada vegada que ho faci.

Ella i jo, de Jaume Claret. 2020 Durada 20’

La Queralt intenta parlar per telèfon amb la seva filla Gemma, però mai no respon. Una viu a Barcelona i l’altra a Atenes, i la distància entre elles és més que geogràfica. Tot i això, totes dues comparteixen una professió: la pintura. Ella i jo està basada en l’obra pictòrica de Paulina Muxart Agell i Roser Agell.