Aquest curs explora les arrels i el desenvolupament de l’independentisme. L’objectiu és que l’alumnat identifiqui tant els elements caracteritzadors d’aquesta tradició política com les organitzacions i les personalitats més destacades, i les situï en cada context històric particular. En aquest recorregut anirem des de l’inici del separatisme, centrant-nos amb èmfasi especial en l’evolució de les branques del republicanisme catalanista i del catalanisme polític finiseculars, fins al sorgiment de l’independentisme contemporani, tot esgranant-ne les influències, les caracteritzacions i el corpus teòric genuí que van dur, entre altres, a la fundació del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN), i a la vertebració i consolidació de l’independentisme combatiu i revolucionari.

Dates	Horari	Dies	Format	Preu
22 FEBRER-19 ABRIL	19 a 21 h	DIJOUS	ONLINE	15 €

Sessió inaugural amb Blanca Serra i introducció – 22/02/2022

Sessió II.  L’eclipsi fraternal. El sorgiment del nacionalisme català – 24/02/2022

a càrrec de Xavi Milian

Mentre la burgesia industrial catalana pretenia conquerir el mercat espanyol i políticament intentava influir des de Madrid, el republicanisme federal sumà a Catalunya un important suport social, en un context en que la classe obrera encara no havia esdevingut madura políticament, que aconseguí obrir el debat sobre l’estructura territorial de l’Estat. El fracàs del Sexenni Revolucionari, quan l’ampli i ambigu moviment republicà ja s’escindí entre “benèvols” i “intransigents”, demostrà als darrers que no era possible transformar l’Estat. La resposta: impulsar el moviment catalanista. I de nou, haver d’enfrontar-se a una burgesia autòctona que tenia pànic a qualsevol canvi que afectés el mercat espanyol i a perdre el seu poder polític Catalunya endins.

Sessió III. Quan el catalanisme es tornà separatisme. La dictadura de Primo de Rivera i l’Estat Català. – 03/03/2022

a càrrec de Fermí Rubiralta

En aquesta sessió s’abordarà la fase inicial de la història de l’independentisme polític català, molt més conegut aleshores amb el nom de separatisme. S’aprofundirà, per tant, en l’anàlisi del període que va de la fase prepolítica i els primers intents per crear un espai propi, primer sota la empremta cubana, i més tard, la influencia irlandesa, passant per la conjuntura posterior a la Primera Guerra Mundial i la fundació d’Estat Català l’any 1922; la dictadura de Primo de Rivera, quan aquest partit i el seu líder principal, Francesc Macià, esdevingué pal de paller de l’oposició; fins a les vicissituds patides durant la República i la Guerra.

Sessió IV. La recepció marxista de la qüestió nacional. Els primers debats – 10/03/2022

a càrrec de Ignasi Bea 

La qüestió nacional juga un paper cabdal a l’hora de configurar un espai polític marxista català que tindrà la seva pròpia idiosincràsia. Els anys 20 del segle XX veuran, per exemple, com el fet nacional provoca l’escissió de la socialdemocràcia, el naixement del grups comunistes d’obediència estríctament catalana o contribueix a dificultar les relacions dels comunistes catalans organitzats al si del comunisme estatal. La revolució russa impactarà en la classe treballadora, especialment a l’anarcosindicalisme hegemònic a casa nostra, però també sacsejarà l’incipient independentisme. La imatge que la URSS projectarà a l’exterior, de resolució del problema nacional en base al dret d’autodeterminació i la lliure federació de repúbliques socialistes, acostarà un sector de l’independentisme al comunisme, que formularà propostes que aniran des de la confederació de repúbliques a la independència total i l’establiment d’un estat socialista. Aquest paper cabdal de la qüestió permet entendre des de l’hegemonia del comunisme independent fins l’esclat de la guerra civil al fet que el PSUC arribés a ser reconegut com a secció catalana d’una Internacional Comunista que seguia la norma d’un partit per a cada estat.

Sessió V. La formació del PSAN i l’independentisme d’esquerres modern – 17/03/2022

a càrrec d’Albert Botran

El 1969 es va fundar el Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) responent a dinàmiques de fons. D’una banda va ser una baula més en un procés històric llarg, la creació d’organitzacions que malden per confluir la reivindicació social amb la lluita per un poder propi català. La repressió feixista no va aconseguir estroncar aquest fil i organitzacions com el FNC van ser fonamentals per aconseguir-ho. Però d’altra banda també hi ha elements de context fonamentals en la fundació del PSAN: una nova generació de militants que veu la necessitat de desenvolupar noves eines organitzatives i teòriques. El país estava canviant amb fenòmens com la immigració i el nou moviment antifranquista. Emergia una consciència incipient de Països Catalans, molt present en moviments com la Nova Cançó. I més enllà, el moviment de descolonització vivia un procés àlgid de lluites (Cuba, Algèria, Vietnam,…) que impactava en l’hegemonia imperialista i capitalista dels EUA i els seus aliats. Tot plegat és el marc de fons pel qual sorgeix un independentisme marxista, paral·lel als processos que es vivien a Galícia i Euskal Herria, i que prendrà forma en el PSAN i en altres organitzacions com el PSAN-P, IPC o TL.

Sessió VI. Els Països Catalans i l’obra de Fuster – 24/03/2022

a càrrec de Toni Rico 

Joan Fuster va ser l’intel·lectual valencià més important del segle XX. L’assagista va teoritzar sobre la identitat valenciana i catalana en general. La idea dels Països Catalans fou un dels elements centrals de la seua reflexió des de 1950 i especialment a partir de 1962. En aquesta sessió analitzarem tant els fonaments del projecte nacional plantejat per Fuster com l’impacte que aquest va tenir. Totes les cultures polítiques, d’una manera o altra, es van veure interpel·lades per Fuster. Els Països Catalans, entesos de moltes maneres, es van convertir en un element central per a l’antifranquisme dels diferents territoris. Si alguna cultura política, però, va assumir de forma més ortodoxa el plantejament nacional fusterià fou l’independentisme. El PSAN aparegut el 1969 va fer bandera d’una territorialitat que l’anomenada esquerra independentista ha volgut mantenir, sense gaires matisos ni dissensos, durant dècades.

Sessió VII. Manuel de Pedrolo i els Països Catalans – 31/03/2022

a càrrec de Xavier Ferré

La sessió caracteritzarà algunes obres de Manuel de Pedrolo. Un cop n’hàgim  identificats referents explicatius en deduirem el marc eticopolitic subjacent i n’extraurem la concepció nacional de l’escriptor. Finalment plantejarem el perquè de l’independentisme ideològic com a tipus d’aquest compromís moral. (Pedrolo, per tarannà, no fou un activista polític). Podem, però, considerar el conjunt de la seva narrativa com a política? Com enfocava Pedrolo el fet nacional? Per què hores d’ara encara no “gaudeix” d’un reconeixement ampli; sobretot institucional?
 
La sessió va unida a la necessària intervenció dels assistents. És prefireble, doncs, que l’interessat a assistir consulti prèviament una trajectòria general de l’escriptor. I, en concret, pugui consultar el compendi d’articles de Pedrolo,  “Cròniques colonials”.

Sessió VIII. La lluita per la llengua i una nova cultura catalana – 07/04/2022

a càrrec de Júlia Ojedaç

Sessió IX. Historiar l’Esquerra Independentista. Cap a un nou marc interpretatiu – 14/04/2022

A càrrec d’Arnau Mayans i Arnau Barquer