M’aclame a tu

M’aclame a tu mare de Terra sola,
arrape als teus genolls amb ungles brutes,
invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.
Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m’agafe a tu, al que més estimava,
i cante el jorn del matí il·limitat.
El clar camí, el pregon idioma,
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum.
Sempre a la nit il·luminat enter,
un bell futur, una augusta contrada,
seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el sol i seràs la collita.
Seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l’amor i la ferocitat,
seràs la clau que obri tots els panys,
seràs la llum, la llum il·limitada.
Seràs confí on l’aurora comença
seràs forment, escala il·luminada.
Seràs l’ocell i seràs la bandera,
l’himne fecund del retorn de la pàtria,
tot esquinçat de l’emblema que puja,
seràs l’ocell i seràs la bandera.
Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels vents que em retornaves sempre.

Vicent Andrés Estelles. va néixer a Burjassot, Horta Nord, el 1924 i va morir a València el 1993. Fou periodista, escriptor i un dels poetes valencians més importants del segle XX i dels més reconeguts en valencià. Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, d’ell s’ha dit que és el millor poeta valencià des de l’època d’Ausiàs March i Joan Roís de Corella. Els temes recurrents en la poesia d’Estellés són la fam, el sexe, la mort i l’amor, construïts fonent diversos registres. L’obra d’Estellés es va donar a conèixer paral·lela al desenvolupament del moviment popular de la Nova Cançó i s’hi va relacionar íntimament. L’autor va participar en nombrosos recitals conjunts diversos llocs dels Països Catalans. Alguns dels seus poemes han estat musicats per Ovidi Montllor, Al Tall, Maria del Mar Bonet, Remigi Palmero, Lluís Miquel, Celdoni Fonoll, Santi Arisa, Miquel Gil, Paco Muñoz, Carles Barranco, Xambó, Josep Blay, entre d’altres.