Cuixart: “Amb la transposició de l’audiovisual ens juguem el futur de tota una generació. Demanem als polítics que defensin amb tota la força del món els drets lingüístics”

Actualitat

Entitats en defensa de les llengües catalana, basca i gallega fan front comú a Madrid per l’audiovisual 

Madrid, 15 de desembre de 2021- El president d’Òmnium, Jordi Cuixart, ha afirmat que “amb la transposició de la directiva europea sobre l’audiovisual ens juguem el futur de tota una generació”. És per això que aquest dimecres entitats en defensa de les llengües catalana, basca i gallega han fet front comú a Madrid i s’han reunit amb partits polítics per demanar-los màxima fermesa: “els demanem tota la força del món per defensar els nostres drets lingüístics, l’accés a l’audiovisual en la teva llengua és un dret que cal garantir”. “Exigim als nostres representants polítics la mateixa ambició, valentia i sentit de país que van tenir amb la creació de TV3 i amb la construcció del model de l’escola catalana,  tot i l’oposició que ja llavors va mostrar l’estat espanyol”, ha dit Cuixart, i ha institit que és imprescindible que es fixin quotes i un règim sancionador clar. “No entendríem que interessos empresarials atemptessin contra els drets lingüístics de més de 10 milions de parlants de català al conjunt dels Països Catalans”

En el tràmit parlamentari que ara s’inicia de la llei, les entitats adverteixen que estaran amatents perquè les reivindicacions avui plantejades -i compartides pels partits amb qui avui s’han reunit les entitats en defensa de les llengües catalana, basca i gallega- es negociïn en aquest tràmit de la llei. En aquest sentit, Cuixart ha afegit que “sabem que tenim davant un estat que ha dimitit de les seves responsabilitats en la defensa de la diversitat i la pluralitat lingüístics entesa com una riquesa, però advertim els poders de l’Estat que no claudicarem”

Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear, Escola Valenciana, Plataforma per la Llengua, Kontseilua i Mesa Pola Normalización han plantejat un front comú a Madrid per l’audiovisual, després de reunir-se amb representants dels partits polítics amb representació al Congrés de Diputats i al Senat EH Bildu, BNG, Compromís, CUP, ECP, ERC, Junts, PDeCAT i PNB. La trobada ha servit per fer arribar a les formacions polítiques les reivindicacions lingüístiques i els acords mínims que cal incloure en la transposició de la Directiva Europea 2018/1808  i que dictarà el futur de la indústria audiovisual en llengües oficials. 

Paul Bilbao, de Kontseilua, ha posat en valor la unitat de la societat civil en la defensa de l’audiovisual en les llengües oficials: “allò que està en joc és molt, parlem d’igualtat, de prestigi de les nostres llengües i de protegir els drets lingüístics de milions de persones”. I Marcos Maceira, de Mesa Pola Normalización, ha radiografiat la situació de la llengua gallega i ha lamentat el maltracte que actualment li dona l’Estat espanyol a les llengües oficials, “no és propi d’un estat democràtic”. Anna Oliver, presidenta d’Acció Cultura del País Valencià, Josep de Luís, president d’Obra Cultural Balear, i Francesc Marco de Plataforma per la Llengua han desgranat les reivindicacions plantejades a les formacions polítiques, on es demana que s’inclogui un reglament sancionador clar i concís, que eviti que les plataformes i els operadors prefereixin pagar una multa que complir la llei; que dins dels catàlegs, un 6% sigui obra en català, euskera i gallec; que hi hagi disponibles productes doblats; que les plataformes compleixin la quota de compra o inversió en obra europea en llengües oficials; que s’estableixi una quota de finançament anticipada per a produccions en llengües pròpies cooficials; que es contabilitzi la quota per hores; que hi hagi prominència de les obres europees disponibles en la llengua pròpia en cada territori mitjançant la geolocalització; que s’incloguin les audiodescripcions, i l’obligatorietat que la Corporació de Ràdio i Televisió Espanyola difongui els continguts amb opció doblada al català, l’euskera i el gallec, en particular la seva programació del canal infantil i juvenil, i els continguts dels webs i les aplicacions.