Davant de les diverses declaracions, algunes lleugerament incertes, que s’han fet públiques arran de l’anunciada manifestació d’Òmnium en contra de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, l’entitat vol fer els següents aclariments :

1.- Òmnium Cultural ha mantingut la mateixa posició des de fa mesos. Aquest estatut no és el que volíem i ja vàrem fer pública la nostra posició a favor del que va aprovar el Parlament de Catalunya l’any 2005. I això sobretot perquè, malgrat que no exhauria la nostra voluntat de decidir lliurament el futur institucional del país, va ser aprovat pel 89% de la nostra representació parlamentària. Allò que estem defensant és el respecte a la voluntat popular expressada públicament.

2.- Després d’acceptar les actuals regles del joc democràtic i d’haver suportat les retallades al Congrés dels Diputats, l’estatut va ser refrendat pel poble de Catalunya. El que està en qüestió ara és si el Tribunal Constitucional espanyol pot retallar encara més el text ja aprovat i refrendat. Molts consideren que és posar en qüestió els mateixos principis democràtics.

3.- Catedràtics de Dret Constitucional, no precisament catalans, han remarcat que un text que ha seguit tot aquest procés no pot ser modificat pel Tribunal. En tot cas consideren que és jurídicament possible però políticament seria un disbarat. L’Estatut és a la vegada una norma jurídica i política i ja sabem que el dret públic no és una ciència exacta i que la seva interpretació depèn justament de la voluntat política.

4.- És sorprenent que davant del nostre anunci sobre la manifestació alguns ens critiquin perquè estem exercint una pressió inacceptable al Tribunal Constitucional quan aquest tribunal ha estat pressionat durant anys pels dos partits majoritaris de l’Estat coaccionant la seva composició en virtut de les seves afinitats polítiques i això no ha merescut la mateixa crítica.

5.- Considerem lògic que els dos organismes catalans que varen aprovar aquest Estatut, el Parlament i el poble a través del referèndum, siguin ara els que bàsicament hagin de fer pública la seva posició respecte al Tribunal i la seva sentència. La manifestació voldria ser l’expressió d’aquesta voluntat popular.

6.- En definitiva allò que està en qüestió són les regles del funcionament democràtic i la seva millora en la mesura que sigui més respectuosa amb la voluntat popular.

Ara ens manifestem a favor del dret a decidir, d’un dret usat democràticament i en llibertat al Parlament, a Les Corts i en referèndum.
Ara, Espanya, no pot no seguir les normes.