Òmnium Bages-Moianès lliura la 39ena edició del guardó al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa en el primer acte públic que s’hi fa després de les restriccions per la pandèmia

El glosador de l’artista, Lluís Cerarols, destaca l’activisme i l’arrelament al territori de Roser Oduber.

“Aclaparada i emocionada” han estat les primeres paraules de la guardonada amb el Premi Bages de Cultura, que ha volgut compartir el reconeixement amb “tothom que treballa per la cultura i les arts al territori”. Amb un record especial per al seu fill i per Fina Sitges, “que m’hauria agradat molt que fossin aquí i que vull recordar per fer-les presents”, l’artista ha definit la seva trajectòria com una “sembra en terres aparentment poc fèrtils que poc a poc comencen a germinar”. Com a exemple d’aquest treball n’ha destacat l’activitat de planificació i endreça que s’ha fet amb la Taula d’Arts Visuals de la Catalunya Central i amb la constitució de la primera Associació d’Artistes Visuals que vol ser una plataforma que defensi el reconeixement de les persones que s’hi dediquen, que faci d’interlocutora amb les administracions, que vetlli per l’estatut professional de l’artista i per una gestió professional dels espais d’art, entre d’altres “objectius ambiciosos però que estem determinats a aconseguir”.

Una creadora arrelada al territori

La glosa de la figura de la premiada ha anat a càrrec de l’escriptor calderí Lluís Cerarols, ex-director dels Serveis Territorials de Cultura a la Catalunya Central. Cerarols va destacar l’”activisme i l’arrelament al territori” d’Oduber, un territori que comparteixen a través del paisatge de la Font de les Tàpies, on viuen tots dos.

El glosador s’ha remuntat als orígens familiars panamenys de l’artista per explicar el seu activisme “sempre atent a la perspectiva de gènere i a l’entorn natural”. Ha fet un recorregut per la vida de Roser Oduber des que va arribar a Catalunya als quatre anys procedent de Panamà, on va néixer, fins que es va establir a Calders, l’any 1983, al Forn de la Calç, el focus de la seva activitat cultural. Pel que fa a la seva obra, Cerarols ha posat de relleu el seu origen autodidacta, el lligam de tota la seva creació amb el medi i l’entorn i la consciència territorial que fa 14 anys la van dur a crear CACIS, un centre d’art contemporani pel qual han passat més de 150 artistes internacionals que hi han fet estades creatives.

El glosador també ha fet una repassada a tota l’activitat d’Oduber en l’àmbit de l’activisme cultural mb l’objectiu d’”expandir i donar a conèixer artistes visuals del territori”. En aquest sentit ha citat la Taula d’Artis Visuals de la Catalunya Central, l’Associació d’Artistes Visuals de la Catalunya Central i accions i projectes com Jardins de Llum, Microscopies i el projecte AMIC, desenvolupat amb el Centre de Recursos Pedagògics del Bages i la Fundació Universitària del Bages.

“Persones que ens enriqueixen, ens sacsegen i ens fan millorar”

La presidenta d’Òmnium Cultural Bages-Moianès, Anna Vilajosana, ha dit que el Premi Bages de Cultura és un premi que vol ser un reconeixement a “persones del nostre territori que “ens enriqueixen, ens sacsegen, ens fan millors, ens ensenyen a ser més crítics i ens fan avançar”. En aquest sentit, ha tingut un record especial per dues persones que van ser Premis Bages de Cultura i que ens han deixat aquest any, Xavier Sitjes i Molins, i Jordi Fàbregas i Canadell. També ha recordar Joan Badia i Pujol, que havia presidit l’entitat i havia estat jurat del Premi durant molts anys.

En el seu discurs, Vilajosana ha reiterat el compromís de l’entitat a “continuar treballant per ajudar el món de la cultura en un sentit ampli, per estar al costat dels creadors i, també, per facilitar l’accés a la cultura al màxim nombre de col·lectius possibles”. La presidenta ha aprofitat el parlament per “reclamar a les initucions que ajudin, que promocionin, que aboquin diners a la cultura i que blindin el model educatiu català davant una nova ofensiva del poder judicial contra la fragilitat de la immersió lingüística”.

Els parlaments de l’acte s’han completat amb les intervencions de l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, del president del Consell Comarcal del Bages, Eloi Hernàndez, i del cap dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a la Catalunya Central, Francesc Serra.

La cloenda de l’acte ha inclòs una breu actuació musical a càrrec de Berta Sala.

El veredicte del jurat i l’artista

En la decisió d’atorgar el Premi a Roser Oduber, el jurat ha destacat la seva implicació en la constitució de l’Associació d’Artistes Visuals de la Catalunya Central i la creació de la Taula de les Arts Visuals de la Catalunya Central. El jurat també n’ha remarcat el prestigi com a creadora en el terreny pictòric i la seva voluntat de fer arribar al màxim de gent possible projectes artístics construïts amb perspectiva de gènere i respecte per l’entorn.

Roser Oduber Muntañola (Panamà, 1957), artista i gestora cultural, és directora del Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat (CACiS) El Forn de la Calç, de Calders i presideix l’Associació d’Artistes Visuals de la Catalunya Central. Va ser fundadora de la Taula de les Arts Visuals de la Catalunya Central (TAV-CC) i n’ha estat presidenta del 2015 al 2021. Directora artística del Festival Jardins de Llum de Manresa, des del 2015, i darrerament del nou festival de land art de l’Anella Verda de Manresa Microscopies, té obres en les millors col·leccions d’art contemporani nacional i internacional, i ha fet exposicions individuals en centres com l’espai Volart de la Fundació Vila Casas de Barcelona i també al Centre Cultural Casino de Manresa. Col·laboradora de projectes educatius com Arts, Mestres i Creació, organitzat amb el centre de recursos Pedagògics del Bages Moianes, la Fundació Universitària U-Manresa, la TAV-CC i el CACiS, compagina el seu treball artístic amb la gestió cultural i des de fa més de deu anys, organitza i gestiona exposicions en diferents espais de cultura.