[Traçaré cercles amb obsidiana]

Traçaré cercles amb obsidiana,
tall a tall, resseguint el fosc dels verbs,
quan el dia serà el darrer dia
enmig de bèsties goludes
que amb urpes enllunades
voldran amar la vida d’un sol vers,
benefici de brúixoles indemnes
sota columnes d’heura ennuvolades.
Així serà que no escriurem el curs
de rius vivíssims.
Restaré als cercles sota neus adverses
i aboliré la mar que m’incendia
el llapis desolat d’aquests abismes.

Susanna Rafart va néixer a Ripoll el 1962. És poeta i autora de prosa de ficció i d’assaig. Es llicencià en Filologia Hispànica (1985) i Filologia Catalana (1992) per la Universitat Autònoma de Barcelona i després treballà com a professora agregada de Llengua i Literatura Espanyoles en centres de secundària. Actualment es dedica a la crítica literària en diverses publicacions, tasca que compagina amb l’organització de projectes culturals. Col·labora regularment amb diversos mitjans de comunicació, com ara el diari Avui, la revista Caràcters i diverses cadenes radiofòniques. Entre els seus llibres de poesia cal destacar Pou de glaç (2002), guanyador del Premi Carles Riba 2001, Retrat en blanc (2004) i Baies (2005). La seva obra poètica ha estat inclosa en diverses antologies i traduïda a diferents llengües. Aquesta faceta poètica es completa amb traduccions de les obres d’Yves Bonnefoy, Dino Campana i Salvatore Quasimodo. L’autora també ha publicat obres de ficció, entre altres La inundació (2003), Les tombes blanques (2008) i Un cor grec (2006). A més, ha publicat diversos llibres per a nens.

La seva obra ha estat guardonada amb diferents premis, el Premi Cavall Verd (que atorga l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana) en les categories de traducció i poesia, i el Premi de la Crítica Serra d’Or, entre d’altres. La veu poètica de Susanna Rafart està feta de “paraules elegants i delicades, ben escollides i tallades amb precisió perquè ocupin el seu lloc dins el vers com les tessel·les d’un mosaic. […] sense cap dissonància ni toc de trompetes, sense vulgaritat ni rampells, tot és dit amb la subtilesa i la tendresa de la mà que acarona un gat”.