[Trets em fereixen el front]

Trets em fereixen el front rajolins de sang
em tapen la vista
alguns curiosos m’aconsellen que vagi
al servei d’urgències no sé
com els he d’explicar
que no som
jo
qui s’està
dessagnant.

Antònia Vicens va néixer a Mallorca el 1941, a Santanyí. Començà a escriure recollint el parlar popular i perfecciona el seu català a l’Obra Cultural Balear. El seu primer llibre publicat, el recull de relats Banc de fusta, va rebre un premi a Cantonigròs el 1965. Amb 39º a l’ombra va conquerir el Premi Sant Jordi de novel·la. L’univers mallorquí i els problemes d’equilibri entre turisme i conservació del territori forneixen la font d’inspiració principal per a aquests dos volums i l’obra posterior. Cal dir que la seva feina a diversos hotels li conferien un punt de vista privilegiat sobre la qüestió. Altres temes freqüents a la seva obra són la condició dels marginats (per ser dones, per estar fora del sistema) i la soledat que hi va aparellada. A partir del 1971 comença a publicar contes al diari Avui i al Diario de Mallorca. El 1977, va entrar a formar part de la junta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) com a vicepresidenta per les Illes Balears. El 1999 va ser condecorada amb la Creu de Sant Jordi. Va rebre la medalla Ramon Llull el 2004 (la va refusar en protesta per la política lingüística del Govern Balear). El 2016 li van atorgar el Premi Nacional de Cultura i  el 2018, el Premi Nacional de Poesia. Els seus llibres han estat traduïts a l’alemany, francès, portuguès i castellà.