Ara et penso

Ara et penso —tan lluny!—

i t’invento un posat

expectant, perquè m’omplis

aquest buit de la tarda.

Cada mot és un món

amb rius i mars i pobles,

o un vidre trencadís,

o una cambra en silenci.

Que lent el pas del temps!

Que feixuga la vella

solitud, i que pròxims

els teus ulls quan t’invento

un posat expectant

perquè m’omplis la tarda.

Miquel Martí i Pol va néixer a Roda de Ter el 1929 i va morir a Vic el 2003. Era Poeta, escriptor i traductor, un dels més populars del segle XX. És l’autor d’un dels llibres poètics més venuts de la literatura catalana, Estimada Marta (1978). El 1946 va fer les primeres temptatives d’escriure en català. Anys més tard va renunciar a publicar en castellà i, de fet, no va enviar a impremta cap dels poemes escrits en aquesta llengua, tots anteriors al 1948. Aquell mateix any, als dinou anys, va patir una tuberculosi pulmonar i va haver de passar dotze mesos al llit. Va ser durant aquesta llarga convalescència que va descobrir els grans poetes catalans. Va ser guardonat amb un gran nombre de premis i  va rebre molts reconeixements, entre ells el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 1991, la Creu de Sant Jordi 1983 i doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva obra va ser musicada per nombrosos cantautors, entre els quals destaquen alguns de la nova cançó com Maria del Mar Bonet, Ramon Muntaner, Celdoni Fonoll o Rafael Subirachs. Va tenir una relació artística especialment fructífera amb Lluís Llach.