Tics poètics: “mitjons vermells”, d’Eduard Escoffet

Actualitat

mitjons vermells

amb el palmell d’una mà,

sospesa l’aire;

a l’altra, un cigarro.

 

mancada de sentit, la vida

res no dona ni et pren.

tot és fer i tornar a crear.

 

les mans continuen ocupades.

—qui escriu, doncs?

el pensament que balla.

 

Eduard Escoffet va néixer a El Poblet, Barcelona, el 1979. Poeta i agitador cultural. Ha practicat diverses vessants de la poesia (poesia visual, escrita, instal·lació, poesia oral, acció poètica), tot i que el seu treball se centra en la poesia sonora i el recital en directe. A banda de la seva activitat en l’escena contracultural barcelonina, ha presentat el seu treball en festivals i programacions de poesia arreu d’Europa, la Xina, els Estats Units i diversos països de l’Amèrica Llatina.

És cofundador del col·lectiu projectes poètics sense títol – propost.org (1996-2016). Va ser codirector de Barcelona Poesia (Festival Internacional de Poesia de Barcelona) entre el 2010 i el 2012 i va dirigir el festival de pràctiques poètiques actuals PROPOSTA al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (2000-2004). En paral·lel, també ha treballat com a assessor en polítiques culturals.

Va ser també comissari, amb Eugeni Bonet, del cicle de cinema Pròximament en aquesta pantalla sobre cinema lletrista al MACBA (2005). És coautor de les obres de teatre ¡Wamba va! (amb Gerard Altaió, Josep Pedrals i Martí Sales, 2005), Puaj./Ecs. (amb G. Altaió i J. Pedrals, 2005) i La Belbel Underground (amb Carles Hac Mor i G. Altaió, 2006). Ha publicat els llibres de poesia Gaire (Pagès, 2012) i El terra i el cel (LaBreu, 2013), i el llibre d’artista Estramps amb Evru (2012). Amb la banda d’electrònica Bradien, amb la qual col·labora des del 2009, ha publicat els discos Pols (spa.RK, 2012) i Escala (spa.RK, 2015).