Tics poètics: “Els amics”, d’Isabel Garcia Canet
Els amics
Cuida els amics si creus que en tens
algun sembrat al bell jardí dels dies;
alimenta’l, com si gestàs dins teu
l’essència de les hores, el sucre
a mig glaçar del silenci que et perd
en el desig opac de voler créixer
amb ells enllà de la ciutat perduda.
Per què vols, esperar-hi res, si dónes tard
el teu, de bat a bat, obert cor vell de jove?
Encara pots, i ho saps, guarir incendis
per a una fi de valuosa joia.
Per què t’enclaustres tant si el cant no et recompensa?
La soledat val més que deu mil enemics;
la solitud i un amic valen més que el silenci.
Isabel Garcia Canet va néixer a Pego el 1981. És poeta i filòloga, ha escrit, sobretot, poemaris: Pell de serp (Viena Edicions, 2003) —finalista al XXVII Premi de Haikus Joan Teixidor de la ciutat d’Olot—; Claustre (3i4, 2007) —guardonat amb el XXVI Premi Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó i, en la modalitat de poesia al País Valencià, el VIII Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians (AELC) — o L’os de la música (Bromera, 2011) —guanyador del XII Premi de Poesia Vicent Andrés Estellés de Burjassot el 2010. També ha participat en diverses antologies com Eròtiques i despentinades (2008), Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans (2008), For sale o 50 veus de la terra (2010). Ha fet espectacles poèticomusicals amb Rafa Xambó, com per exemple Poemes i cançons (2008). Part de la seva obra ha estat traduïda a l’anglès, el francès, l’italià, el portuguès, el castellà i el noruec, entre altres idiomes.