El passat divendres 2 de juliol, va tenir lloc a l’Auditori del Vinseum, la quarta i última sessió del cicle «Ús social del català» amb el títol: «El català, llengua de cohesió social». La convidada era Rosario Palomino, catalana nascuda al Perú, segons ella mateixa es defineix, acompanyada d’Aleix Renyé periodista nord-català, nascut a Lleida i exiliat a la Catalunya del Nord l’any 1981. Tots dos col·laboren en la campanya «No em canviïs la llengua» impulsada per Palomino.

L’acte va començar amb una breu exposició de Renyé sobre la situació de la llengua a Catalunya Nord que, segons ell, podria ser la del Principat d’aquí a cent anys si no en prenem consciència i no hi posem remei.

Rosario Palomino fa trenta anys que viu a Barcelona, on treballa de psicòloga. «Les llengües serveixen per a veure el món des de moltes perspectives diferents i descobrir noves realitats», diu, i des del primer moment va decidir d’aprendre català, que considera també una eina d’integració fonamental per als nouvinguts. Explica que sovint li passa que tothom dóna per fet que només parla castellà i se li adrecen en aquesta llengua malgrat que ella parla sempre en català. «Els autòctons canvien la llengua per amabilitat, però els nouvinguts ens sentim discriminats», comenta. Per això va decidir d’impulsar la campanya «No em canviïs la llengua», en què catalanoparlants no nascuts a Catalunya demanen que la gent se’ls adreci en català. Persones de Síria, Etiòpia, el Brasil, el Salvador, el Perú, la Xina i Algèria, entre més, participen en la campanya, que ha tingut una gran acollida. Diu que, com que no va poder lluitar per la independència del Perú, ara la història li dóna una segona oportunitat amb Catalunya. I s’ha fet activista per la llengua i forma part de la Crida Nacional per la República.

La conversa va ser fluïda i amena i l’acte va acabar amb algunes intervencions dels assistents, però sobretot amb la petició de «no canvieu la llengua», si us plau, que volem sentir-nos d’aquí.