Tics poètics: “Enveja”, de Cèlia Sànchez-Mústich
Enveja
Erupciona volcànica
a la pell, ni la raó l’anul·la
ni el pudor l’arronsa
ni l’emoció l’esquiva
ni la voluntat l’ofega.
La meva enveja és tan voraç
que tan sols puc comparar-la
a l’alegria radiant, inaturable,
desaforada alegria
de saber que allò que envejo
algú altre ho té.
Cèlia Sànchez-Mústich va néixer a Barcelona el 1954. De formació musical, s’ha dedicat a l’escriptura. És poeta i narradora, i sovint ha col·laborat en mitjans de comunicació i propostes culturals. Ha obtingut, entre altres, els premis Rosa Leveroni i Miquel de Palol, de poesia, i els Don-na i Mercè Rodoreda de narrativa. Diversos poemes seus han estat antologats i traduïts. Entre els seus llibres destaquem les novel·les Les cambres del desig i Tercer acte d’amor, i els seus darrers poemaris Temperatura humana, Taques, i Llum de claraboia.