Trencaclosques

El decorat era harmoniós, perfecte.

Objectes i subjectes, disposats

en un exacte joc de simetries,

componien un precari equilibri

que les hores lentes no trasbalsaven.

El meu espai era prou ample, i es trobava

a recer dels moviments bruscos.

S’anaren escolant dies, presències,

cartes i somnis, lectures i amants,

neguits i alegries, tedis i pors,

però sempre retornava al meu espai,

que m’acollia, cofoi, sense blasmes.

Fins que un capvespre vaig abandonar-lo.

Era negra nit quan vaig penedir-me’n

i vaig començar una recerca estèril.

Ara tot trontolla, i un paviment

tremolós s’esquerda sota els meus passos.

Erro desconcertada, provant d’encabir-me

en noves estructures de perfils confusos.

Però sempre és endebades:

m’he desencaixat, i no puc trobar

aquella posició que em va permetre

albirar a redós de la llunyania

les hores lentes i la crueltat del temps.

Mireia Companys Tena va néixer a Barcelona el 1975. Filòloga, docent i traductora. Ha publicat el recull poètic Perfils de la inconsistència (Viena, 2003, Premi Octavio Paz de Poesia 2002) i el llibre de relats Venècies. La incerta topografia dels somnis (Pagès, 2009, Premi 7 Lletres 2009). Ha participat en els llibres col·lectius Salvatges silencis i Bellesa ferotge (Fonoll, 2004 i 2006, amb els guanyadors dels premis de poesia Joan Duch 2003 i 2005), en l’antologia Donzelles de l’any 2000 (Mediterrània, 2013), en l’exposició de fotografia i poesia Interpretazioni, amb l’algueresa Silvia Fiori, i en el projecte poeticomusical Acords en vers, amb el cantautor Jordi Calmet Xartó. Ha obtingut el Premio Letterario Celso Macor de Romans d’Isonzo (2013), amb el recull de poemes en llengua italiana Anatomia di un viaggio, i el VIè Premi Nit de Poesia al Carrer (2015), amb l’obra Tríptic de l’instant suspès.