Tics poètics: “Cançó a Mahalta”, de Màrius Torres

Actualitat

Cançó a Mahalta

Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.

Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:

entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

Entre els meandres, grocs de lliris, verds de pau,

sento, com si em seguís, el teu batec suau

I escolto la teva aigua tremolosa i amiga

de la font a la mar —la nostra pàtria antiga—.

Màrius Torres i Perenya, nascut a Lleida el 30 d’agost de 1910 en el si d’una família benestant i culta. L’any 1935 emmalaltí d’una grip que es complicà, i el mes de desembre d’aquest mateix any, hagué de ser traslladat al sanatori antituberculós de Puigdolena, a Sant Quirze Safaja, d’on ja no sortiria durant els set anys que li restaven de vida. El dia a dia al sanatori li permetia de cultivar les seves aficions: llegir, escriure, tocar el piano i passejar. Al sanatori conegué Mercè Figueres, malalta com ell, que esdevindria la seva amistat més íntima i havia d’inspirar-li tota la sèrie “Cançons a Mahalta”, poema escrit el 1937. En una visita al sanatori coneix Joan Sales i la seva dona Núria Folch, i a partir d’aquell moment s’estableix una relació entre ells que quedà plasmada en un llarg epistolari i una influència en la trajectòria poètica de Màrius. Joan Sales publicà part de les cartes que els enviava en el seu llibre Cartes a Màrius Torres. Lluís Llach va musicar “Cançó a Mahalta”.