Tics poètics: “Som tantíssimes”, de Joana Abrines
Som tantíssimes
De nit, blanques,
molt silencioses.
Som tantíssimes!
Les nostres veus
agafen fort les
nostres mans.
Ningú ens sent,
som com la pols
cega i muda;
sorda, de vegades.
Ningú ens veu
som partícules.
Éssers estranys,
imatges fòssils
de mons llunyans;
dels nostres cercles,
cercles mundans.
De mare naixem,
d’aigua som,
i morirem sense ella.
Filles, per sempre.
Som la llavor del nostre fruit,
que arrela i creix.
Som la llavor del nostre cos
en perill d’extinció.
Tu, jo i ella
serem per sempre.
Tantíssimes!
Avui dia D i hora H desperta’m.
Demà el món ja serà nostre!
Joana Abrines, nascuda a Inca el 1984 és músic, escriptora, periodista i poeta. Lletraferida, amant de les paraules, els seus versos han aparegut en diverses antologies com Amb accent a la neutra. És autora de videopoemes que s’han projectat a diversos festivals com Fluxus BCN. L’any 2017, dirigeix el documental Maternitats subversives al Departament d’Audiovisuals del CCCB. Ha impartit tallers d’escriptura per a adults i infants a la Xarxa de Biblioteques de Mallorca.
“Som Tantíssimes”, és el seu cant a la sororitat. També ha coordinat l’espectacle homònim dins l’Any Salvà, dedicat a la primera poeta moderna catalana, fent una genealogia de la poesia catalana des de Maria Antònia Salvà fins a Maria Mercè Marçal.