Més de dues-centes persones es van aplegar al Casal de Vilafranca, el divendres 26 de març, per escoltar el MHP Quim Torra, que hi presentava el seu llibre Les hores greus. Dietari de Canonges. L’acompanyava l’arqueòloga Carme Miró, una amiga personal que el va tutejar des del primer moment, establint així una complicitat i una proximitat que van marcar el to de les intervencions del president, lluny de la polèmica partidista que s’havia alimentat des d’alguns mitjans en els dies previs. El llibre, segons l’autor, és “el diari íntim d’un president confinat i malalt”.

Quim Torra va parlar de patrimoni, de literatura, de la importància dels símbols… però, sobretot, de l’experiència personal del confinament, dels moments de solitud i defalliment – va explicar que havia rebut ajuda psicològica – i de la família. En l’àmbit polític, es va mostrar “decebut de les ganivetades i les deslleialtats” i va lamentar que la independència “no va ser possible”. Va ser molt crític amb el fet que, fins i tot en moments tan crítics, es dediqués “més temps al politiqueig que no pas a la política”.

Al final de l’acte, i després de signar desenes de llibres, Torra va acudir a la plaça de la Vila per escoltar l’actuació dels Músics per la Llibertat, els va dirigir unes paraules d’agraïment i també va demanar, en una breu intervenció, que el nou govern posés les persones al centre i que continués treballant per l’assoliment de la República Catalana.

La presentació de Les hores greus era l’acte més multitudinari organitzat per Òmnium Alt Penedès des de l’inici de la pandèmia, un any abans, i va comptar amb la col·laboració de la Societat La Principal i de la Llibreria l’Odissea.