TARDA ESPECIAL DEDICADA A LA DONA TREBALLADORA, ÉS A DIR, A TOTES LES DONES DEL MÓN 

La història de les dones: entre la befa i el silenci

El 16 de març vam culminar les activitats amb motiu del Dia Internacional de la Dona amb un acte molt especial per dos motius: el primer, i molt important, és que vam poder fer el primer acte presencial a la nostra Lleialtat Santsenca després d’un any per les restriccions a causa de la pandèmia; el segon ha estat organitzar una tarda dedicada íntegrament a la dona, entre somriures i silencis.

L’acte ha estat compost de dues escenes teatrals basades en les obres Somnis d’un seductor i Les llàgrimes amargues de Petra von Kant, adaptades i dirigides per Santiago Rusiñol, que emmarcaren la conferència magistral “La no història de la dona, a càrrec d’Assumpta Montellà. Començant la història al segle XIX, on va tenir lloc una tèbia reivindicació feminista amb Carme Karr, Dolors Monserdà, Francesca Bonnemaison i una menció especial a Teresa Mañé; continuant amb la II república, amb lleis d’equiparació i millora per a les dones i el ressorgiment de moviments feministes, seguint amb la guerra civil espanyola, dones en trinxeres i dones en reraguarda, presó de dones de les Corts i repressió pel règim franquista. Finalment, als anys 60, s’entreveu el final del túnel: lluites al carrer, moviments veïnals, moviments feministes, dones que ho van fer possible, com Montserrat Roig, M. Aurèlia Capmany… I acabem la xerrada amb la frase més emblemàtica de Maria Mercè Marçal que encapçala les lluites feministes…

“A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.”

Amb entrades exhaurides, l’auditori de la Lleialtat va esclatar en aplaudiments en finalitzar l’acte.