Jordi Cuixart: “La lluita per l’amnistia recorda que aquest país ha decidit resoldre democràticament el seu futur, i això vol dir sense repressió”

Marcel Mauri: “Cal trobar punts en comú en un moment crucial pel país, davant d’una crisi social, econòmica, però també democràtica”

El primer debat d’Òmnium Cultural, en el marc del cicle Diàlegs de País, ha desembocat en la necessitat d’aprendre dels errors dels últims anys, així com la necessitat d’un diàleg real i sense condicions amb l’Estat espanyol, sota la premisa de dos punts de partida en el conflicte polític: l’amnistia i l’exercici del dret a l’autodeterminació. Aquestes han estat les principals conclusions, després d’abordar diversos punts de vista sobre la fi de la repressió i el dret a l’autodeterminació. Amb aquest cicle, l’entitat que presideix Jordi Cuixart des de la presó de Lledoners ha iniciat un procés de reflexió sobre els grans consensos de país en matèria de drets civils i polítics, però també cultura, cohesió social i llengua, contraposant punts de vista i arguments de la mà de persones destacades per la seva trajectòria acadèmica, social, cultural o política. Aquest primer debat, que s’ha celebrat al Casino L’Aliança del Poblenou de Barcelona, ha comptat amb l’activista i exdiputat d’En Comú Podem al Parlament i el Congrés, Xavier Domènech; l’exdiputada de la CUP, Natàlia Sànchez; el catedràtic d’Hisenda Pública de la UB, exdiputat del PSC al Parlament i exconseller d’Economia de la Generalitat, Antoni Castells; la filòloga, exdiputada d’ERC al Parlament, exconsellera de Benestar i Família, i exmembre de la mesa del Parlament, Anna Simó; i el doctor en Ciències Econòmiques, professor de Sociologia i exdegà de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB, Salvador Cardús.

Abans de començar, el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, ha explicat que avui comença un cicle per “trobar punts en comú, en un moment crucial pel país, davant d’una crisi social, econòmica, però també democràtica”. A través de “veus diverses i sensibilitats diferents”, ha dit, s’intentarà analitzar com posar fi a la repressió i avançar pel dret a l’autodeterminació. “Avui fa tres anys i cinc mesos que Cuixart és injustament empresonat, i per això avui també és un dia especial per a nosaltres”, ha recordat, també posant de relleu els més de 3.300 represaliats que hi ha a Catalunya per motius polítics, en 115 causes que segueixen obertes. Durant la seva intervenció, Mauri també ha llegit una carta escrita per Jordi Cuixart des de la presó de Lledoners. En aquesta, el president d’Òmnium ha assegurat que els Diàlegs de País “són motiu d’autoestima col·lectiva”. “Avui no permetrem que la presó i l’emergència sanitària, social i democràtica ens paralitin, tot el contrari”, ha dit. Cuixart també ha afirmat que “la lluita per l’amnistia recorda que aquest país ha decidit resoldre democràticament el seu futur, i això vol dir sense repressió”. 

Els grans consensos: amnistia, unitat i diàleg

Domènech ha alertat d’un Estat “que està en fase d’implosió”. “Una Constitució que no es reforma, acaba implosionant, i aquest és un dels principals problemes de l’Estat per afrontar el conflicte polític”, ha dit, abans de defensar l’amnistia com a solució. També Simó ha demanat seguir defensant l’autodeterminació amb una societat “combativa i organitzada”, però també amb unes institucions “fortes, coordinades i anant a la una”. Un repte pendent, segons Sànchez i Cardús, que han considerat que la repressió i el 155  han fet molt de mal al sistema institucional del país. “Tenim unes institucions buides de contingut”, s’ha queixat la cupaire, que ha insistit en prendre nota dels aprenentatges de l’1-O en termes socials, polítics i ciutadans. L’Estat espanyol, s’ha queixat Cardús, “serà sempre unilateral”, una mostra més de la seva feblesa. En aquest camí, han insistit bona part dels participants en el debat han defensat estratègies compartides, com per exemple la de l’amnistia, que s’ha visualitzat com un dels grans consensos. Per la seva part, Castells ha demanat “pensar en objectius polítics i no en estrabades emocionals”, i ha deixat clar que, segons el seu punt de vista, cal negociar una consulta, que és el gran consens amb què la majoria de la societat catalana se sent còmoda. Castells també ha considerat que “la llei ha de servir per resoldre els conflictes, no per empresonar”.

Amb aquests debats i en un moment de reflexió interna, però també externa, Òmnium Cultural aportarà la seva capacitat d’aglutinar sensibilitats i sumar des de la diferència, per tal de debatre sobre els grans consensos i com afrontar els nous reptes de futur. D’aquesta manera, construir una societat més lliure, més culta i més cohesionada socialment. És per això que una membre de la Junta d’Òmnium també ha exercit les tasques de relator durant el debat, elaborant unes conclusions de consens que es presentarà durant els propers mesos.