Per si algun dia no pots creure res

Del llibre Tria de poemes, de Marta Pessarrodona (Editorial Columna)

Per si algun dia no pots creure res

d’allò que de mi et diuen,

i els mesos d’hivern són més llargs que mai

o la calor enganxosa d’estiu dura massa.

Recorda: ens vam estimar.

No vam sentir ni rellotges, ni campanars,

ni timbres, ni telèfons, ni la remor

de l’amor nostre ferint-ne d’altres.

Per si algun dia no puc creure res

teu –una imatge com tantes

en la multitud imbècil d’un còctel–

i te m’acosto, i emmudeixo, i corro.

Recordaré: ens vam estimar.

Una guspira ho va encendre;

i el foc cremava com abans,

i després era bo de veure les brases.

Per si algun dia ens sembla

una anècdota, només un incident.

Recordaré: vaig sentir-me viva,

encara que m’entesti,

per sempre més, a negar-ho.

 

Marta Pessarrodona i Artigues, nascuda a Terrassa el 1941 és una poeta, narradora, traductora i crítica literària. L’any 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. El 2019 va ser guardonada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Ha estat lectora d’espanyol a la Universitat de Nottingham el 1986 i ha coordinat la Comissió Internacional per a la Difusió de la Cultura Catalana, que depèn del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. També ha viscut a Berlín. Té diversos treballs sobre Virginia Woolf i el grup de Bloomsbury, i ha traduït, Susan Sontag, Doris Lessing, Erica Jong, W. H. Hudson, Simone de Beauvoir i Marguerite Duras. La seva poesia, de vegades càustica i una mica lapidària, és realista, sense artifici retòric aparent, sovint sentenciosa i irònica. Actualment a Mira-Sol (Sant Cugat del Vallès) hi ha una biblioteca dedicada al seu nom.