Crònica de la SORTIDA D’HISTÒRIA: de la Barcelona romana a la medieval.

Actualitat

El dissabte 19 de desembre vam fer la primera sortida del curs d’història 2020-2021. Ens feia molta il·lusió trobar-nos presencialment atès que tot el nostre contacte des de la primera sessió del mes d’octubre havia estat per videoconferència, encara que les alteracions de les xifres de contagi ens vam fer estar pendents de l’actualització de les restriccions fins la nit abans. Però va arribar el dia i vam poder realitzar el programa tal i com estava previst.

A les 11h ens vam trobar davant del Col·legi d’Arquitectes a la plaça Nova. En qualsevol altre any aquesta decisió ens hauria semblat un disbarat però un dels avantatges de la pandèmia és la desertització dels carrers: així doncs, malgrat la data i la proximitat geogràfica de la Fira de Santa Llúcia ens vam poder trobar ben fàcilment i la primera explicació a càrrec del nostre professor, en Jordi Buyreu, va poder tenir lloc allà mateix, amb mascaretes i distàncies de seguretat i sense micròfon!

Amb el seu extens bagatge i la seva gran capacitat de comunicació, en Jordi ens va dur de la mà amb anades endavant i endarrere en la història fent-nos entendre com cada esdeveniment és en realitat una baula d’una successió inacabable de causes i conseqüències. Així tan aviat ens trobàvem amb els romans, com amb els visigots, amb els ciutadans assistents al Consell de Cent o vèiem a prop els pagesos de remença que ens preparaven noves aventures per a les properes sessions.

A la plaça Nova i amb l’ajut d’una tauleta vam poder seguir el plànol de la ciutat de Barcelona, des del seu naixement fins la 3a muralla: la sortida culminava les explicacions fetes a les tres sessions de classe, des de la prehistòria fins a la Barcelona medieval. Vam aturar-nos llargament a la plaça del Rei, on vam saber -per sorpresa de la majoria- que el Palau del Lloctinent (l’edifici de l’Arxiu de la Corona d’Aragó) havia estat pensat inicialment com un palau on es podien allotjar els representants dels reis a Catalunya però que el van menysprear per manca d’espai preferint ser acollits al palau dels ducs de Cardona (ara ja desaparegut) que els documents s’encarreguen de descriure com un emplaçament d’una grandària i luxe inacabables. També vam saber que la Casa Padellàs, que alberga el Museu d’Història, no era allí inicialment sinó que va ser-hi traslladat quan es va obrir la Via Laietana (tanmateix això va ser molt més endavant).

Tot seguint el Cardus Maximus (l’actual carrer de la Llibreteria) vam arribar a la plaça Sant Jaume on ens vam aturar per a una nova explicació, aquest cop no massa llarga perquè hi havia una manifestació davant del Palau de la Generalitat que ens dificultava l’escolta. Així que vam fer una petita volta per endinsar-nos al Call, l’antic nucli dels jueus, i aturar-nos a un carrer que ha canviat el nom fent gala de justícia històrica: el carrer Salomó Ben Adret (rabí), antigament carrer Sant Domènec (patró dels dominics que vam ser amos de la Inquisició). En aquests carrers estrets vam seguir les vicissituds d’una comunitat llargament perseguida malgrat que tan necessària per les finances dels monarques.

Del Call a la plaça de Sant Josep Oriol (la plaça del Pi estava ocupada per una fira) on, a més de les explicacions històriques, vam poder reposar la vista sobre l’escultura de l’Àngel Guimerà i reconèixer la cantonada on antigament hi va haver la “Botica Central” una farmàcia que va acollir els intel·lectuals de l’Acadèmia “La Jove Catalunya” on en Guimerà va fer un paper tan important per a la Renaixença… però, ai, ens hem tornat a escapar d’època!

I vam acabar a la Rambla on vam completar les explicacions i vam aprofitar per fer-nos una fotografia de grup amb la torre de l’església del Pi de fons. Vam seguir quinze segles d’història en dues hores de recorregut per la nostra estimada ciutat.

D’aquest dia ens queda el plaer de veure’ns els ulls, escoltar-nos les veus i passar una estona tan entranyable i tan plena de coneixements! Gràcies a tots els que hi vau assistir i als que, sense poder venir-hi, ens heu anat seguint!