Cuixart: «Seixanta anys després cal seguir defensant els mots, la cultura, els drets humans i les llibertats nacionals»

 

Mauri: «Si volem un país crític, lliure, si volem ser un sol poble, cal que la cultura ho inundi tot»

 

Barcelona, 15 de desembre de 2020 – Òmnium Cultural ha celebrat aquest divendres la 70a Nit de Santa Llúcia, la festa Òmnium de les Lletres Catalanes, amb una gala al Teatre Nacional de Catalunya en què s’ha homenatjat el sector cultural, un dels més afectats per la crisi de la Covid-19, i s’ha reivindicat un país “que mai s’arronsa”. Així ho ha destacat el vicepresident de l’entitat, Marcel Mauri, que ha representat Òmnium en nom del seu president, Jordi Cuixart, empresonat fa 1.156 nits per defensar drets fonamentals i condemnat per aquest motiu a nou anys de presó. Mauri ha reconegut la cultura com un “motor de transformació” imprescindible “en la tasca difícil de reconstruir aquest país i en l’esperança de convertir-lo en una República d’homes i dones lliures”. “Ara més que mai, hem de donar a la cultura el suport que es mereix”, ha assegurat Mauri, que ha dit que “si volem un país crític, lliure, si volem ser un sol poble, cal que la cultura ho inundi tot”. 

L’empresonament de Cuixart és “la derrota de l’Estat”

El vicepresident d’Òmnium també ha recordat que “la crisi social, sanitària i democràtica” en què està immers l’Estat espanyol “interpel·la a no deixar ningú enrere per construir un país de llibertats”, i ha aprofitat per tornar a denunciar la situació de vulneració de drets i llibertats, amb gairebé 3.000 represaliats. En aquest sentit, ha destacat que l’empresonament de Cuixart és una “derrota de l’Estat, una vergonya antidemocràtica que pesarà com una llosa als qui ho instiguen, avalen o ho permeten”. En la quarta Nit de Santa Llúcia sense Jordi Cuixart, el president d’Òmnium ha pogut enviar un missatge de veu als assistents des de la presó de Lledoners per recordar que, com fa 60 anys, un dels objectius d’Òmnium segueix sent el de “defensar els mots, defensar la cultura, els drets humans i les llibertats nacionals”. “Perquè no només volem un món millor, sinó que volem un món ben nou”, ha afirmat, i ha instat a mantenir-se “ferms i units en la diversitat”. 

Durant l’acte, que ha comptat amb la presència del president de la Generalitat, Quim Torra; el vicepresident, Pere Aragonès; el president del Parlament, Roger Torrent; la consellera de Cultural, Àngels Ponsa; l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el tinent d’alcalde de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Subirats, s’ha pogut gaudir d’una proposta artística adaptada a l’excepcionalitat del moment. Seguint escrupulosament totes les mesures de seguretat, s’han combinat actuacions artístiques, música i vídeos humorístics, de la mà d’artistes i persones vinculades al món literari.

Les obres premiades que s’han anunciat durant la gala de les 70a Nit de Santa Llúcia han estat les següents:

L’aigua que vols, de Víctor García Tur, 61è Premi Sant Jordi de Novel·la

L’escriptor barceloní Víctor García Tur s’endú aquest 2020 el Premi Sant Jordi de Novel·la amb L’aigua que vols. Convocat per Òmnium Cultural, per tercer any l’entitat és coeditora del guardó, juntament amb la Fundació Enciclopèdia Catalana. A L’Aigua que vols, García Tur reflexiona sobre la família, la memòria, la mort, la llengua i la identitat en una història ambientada al Quebec dels anys del referèndum per la independència. 

“L’aigua que vols ens convida a una festa en família”, ha explicat, però “una família de ficció, disfuncional, on les coses no es diuen, no van mai de cara, i fallen”. A més, ha precisat, una família del Quebec, que és “un país que és una anomalia” amb nombrosos paral·lelismes amb Catalunya: “Vull fer un joc de miralls per posar les coincidències i els contrastos”. El guanyador rebrà directament 60.000 euros i, a banda, els diners generats en concepte de drets d’autor. D’aquesta manera el Premi Sant Jordi esdevé el guardó més ben dotat de la literatura catalana. 

Anna Gas s’endú el Mercè Rodoreda i Miquel Desclot, el Carles Riba de Poesia

El 23è Premi Mercè Rodoreda de Contes i Narracions és per a El pèndol, d’Anna Gas, un recull on el jurat remarca l’originalitat de les imatges que crea l’autora i la tensió que aconsegueix: El pèndol és l’oscil·lació constant d’un extrem a l’altre i la incomoditat dels matisos intermedis. “Per a mi és fonamental poder escriure sobre el que preocupa i poder-ho fer en català, perquè crec en la cultura com una aposta política”, ha explicat Gas, que ha recordat els devastadors efectes de la pandèmia sobre els més vulnerables i ha explicat que, en el seu llibre, és “molt present aquesta fragilitat”.

El Premi Carles Riba de Poesia ha estat per Miquel Desclot, per Despertar-me quan no dormo, un exercici de maduresa creativa on la contemplació de la natura i el diàleg amb la tradició poètica i artística conformen un univers de densitat moral i d’excel·lència formal. “L’emoció és el veritable combustible de l’ànima i el menjar és el combustible de la carcassa. Si volem que l’ànima sobrevisqui a tantes pandèmies, més val que els alimentem bé”, ha destacat, després de donar les gràcies al seu fill, també escriptor, qui el va encoratjar a presentar el llibre.

  

Tina Vallès i Rubèn Montañá, guardonats amb el Folch i Torres i el Joaquim Ruyra

La guanyadora del 58è Premi Josep M. Folch i Torres de Novel·les per a Nois i Noies que convoca La Galera i la Fundació Enciclopèdia Catalana i que està dotat amb 6.000 euros se l’endú Tina Vallès, per Els postits del senyor Nohisoc,  una història epistolar de pòstits entre la Clàudia i el seu nou veí, “el senyor Nohisoc”. “La literatura infantil i juvenil no és la segona divisió de la literatura adulta”, ha reivindicat, perquè “sense lectura no hi ha literatura, i els lectors són nens abans de ser adults”, ha afegit, també per reivindicar l’ofici i la situació dels autònoms.

El 47è Premi Joaquim Ruyra de Narrativa Juvenil, per altra banda, també amb una dotació de 6.000 euros, és per a Les esferes del temps, de Rubèn Montañá, una obra ambientada en la Barcelona de 1888, a punt d’inaugurar l’Exposició Universal. En aquest sentit, Ryura ha defensat que “la cultura és segura”, i ha demanat no deixar de consumir cultura “amb la tranquil·litat de saber que hi ha pocs llocs on s’estigui tan segur” com, precisament, als equipaments culturals.

Durant l’acte, també s’ha fet lliurament dels premis de Comunicació Muriel Casals al col·lectiu On són les dones? i el premi Internacional J. B. Cendrós als editors Chad W. Post i Jill Schoolman. 

La 70a Nit de Santa Llúcia es consolida com a espectacle televisiu i deixa de ser itinerant

La Festa Òmnium de les Lletres Catalanes, coincidint amb el 70è aniversari, ha canviat de format i passa a celebrar-se de manera permanent al Teatre Nacional de Catalunya, i es consolida com a espectacle televisiu i nit de referència del calendari cultural dels Països Catalans.

La Nit de Santa Llúcia ha estat marcada per la realitat excepcional que viu Catalunya i Òmnium Cultural, l’entitat organitzadora: és el quart any que el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, no ha pogut assistir a la Festa Òmnium de les Lletres Catalanes perquè està empresonat per haver defensat l’exercici de drets fonamentals i la llibertat d’expressió. 

 

L’espectacle que ha conduït la 70a Nit de Santa Llúcia s’ha creat expressament per a l’ocasió. És un homenatge de la cultura catalana, i ha combinat el lliurament dels premis amb actuacions artístiques, música i vídeos humorístics, comptant amb la col·laboració de nombrosos artistes i persones del món literari. Aquest any, a més, s’ha posat l’accent en els joves com a representants del futur de la cultura, així com en els agents culturals que s’han mobilitzat durant la pandèmia. Entre els participants en l’acte han destacat el presentador de l’espectacle i humorista, Long Li Xue; l’escriptora i actriu Juana Dolores Romero; l’escriptor i periodista Màrius Serra; l’actriu Mireia Portas, i el grup musical Curos.