Les obres seleccionades pel jurat en aquesta vint-i-unena edició són Reis del món, de Sebastià Alzamora; Tots els camins, de Joan Francesc Mira; i Entre l’infern i la glòria, d’Àlvar Valls. Sempre que la situació sanitària ho permeti, la presentació de les obres es farà el 20 de gener, i l’acte de lliurament tindrà lloc el 23 de febrer.

Han estat seleccionades les tres obres finalistes que optaran al vintè Premi Joaquim Amat-Piniella, que convoquen conjuntament Òmnium Bages-Moianès i l’Ajuntament de Manresa, destinat a reconèixer una obra publicada que se centri o reflecteixi algun dels moviments socials contemporanis i que aquest any, un cop més, tindrà una dotació econòmica de 2.000 euros per a l’obra guanyadora.

La cerimònia de lliurament, si la situació sanitària ho permet tindrà lloc a l’Auditori de la Plana de l’Om, el dia 23 de febrer de 2021, a les 19 h, i està previst que compti amb la projecció d’un audiovisual produït per Oriol Segon al voltant de les tres obres finalistes.

La presentació de les obres finalistes serà el dia 20 de gener, en el marc d’una tertúlia amb els autors, a l’auditori de la Plana de l’Om, en les condicions que siguin possibles d’acord amb la la situació sanitària.

Les tres obres finalistes són:

1- Reis del món, de Sebastià Alzamora (Proa)

Reis del món és una novel·la d’abast europeu que parteix de dos personatges reals i antagònics, dos gegants del segle xx. L’un és Joan Mascaró, el principal traductor i divulgador del pensament místic hindú a la cultura occidental. L’altre és Joan March, contrabandista i financer, un dels homes més rics i poderosos del seu temps, capaç de fer caure governs o de posar condicions a Franco o a Churchill. Tots dos havien nascut a Santa Margalida, un poble del Pla de Mallorca, i van mantenir durant molts d’anys una relació cordial, però també complexa i contradictòria. A través d’aquestes dues figures, Alzamora teixeix un relat que passa per Espanya, Suïssa, el Regne Unit, Alemanya, Algèria, el Marroc o Sri Lanka, i que registra els tremolors del segle més convuls de la història de la Humanitat.

2- Tots els camins, de Joan Francesc Mira (Proa)

Un any abans de fer els vuitanta, Joan F. Mira va començar, amb la senzillesa clàssica dels savis, aquest llibre de memòries que continua el celebrat El tramvia groc. Enrere ha quedat el barri de La Torre enmig de l’Horta. Ara el nostre memorialista té catorze anys i ha trobat, després de la mort del pare, la vocació religiosa i el desig de ser sant. La crida el du al monestir d’Iratxe i, més endavant, a la universitat Gregoriana de Roma, ciutat d’atractius infinits que sempre més serà la seva segona pàtria urbana. Als carrers i les placetes romanes, l’ànsia de santedat es va dissolent “com un bloc de gel sota una pluja finíssima”. Aleshores s’inicia un periple que fa passar el jove Mira per fàbriques de Düsseldorf, pel París del 1968, i per Oslo, Budapest i Oxford. Hi veiem el compromís polític, un amor italià, el descobriment de l’antropologia social, Claude Lévi-Strauss, l’estada a la Guinea Equatorial… fins que, com un final d’etapa, un rostre en blanc i negre anuncia a la televisió que s’ha mort Franco.

3- Entre l’infern i la glòria, d’Àlvar Valls (Edicions de 1984)

L’autor hi retrata una vida que per al seu protagonista va ser un infern i alhora un doble procés d’ascensió a la glòria: la glòria terrenal del poeta i la glòria celestial a què aspirava el sacerdot. És la història d’un geni de tarannà torturat, sempre insatisfet, resolut. Verdaguer és  capaç de passar de la submissió absoluta a l’Església a la rebel·lió contra el seu bisbe quan cau en desgràcia i el seu entorn natural —el catalanisme regionalista— se li gira en contra.

La novel·la se centra en els últims dies de la vida del protagonista, el 1902, malalt terminal de tuberculosi, un curt període en el qual es reprodueix la lluita encesa entre dos grups d’amics —els de la Lliga i els republicans— per influir en les decisions del poeta. Acompanyant el relat, apareixen episodis de la vida del poeta emmarcats en la Barcelona de l’època en plena expansió industrial i urbana, l’ascensió del regionalisme, la segona carlinada, el Memorial de Greuges, les interioritats dels Jocs Florals, l’Exposició Universal del 1888, la bomba de la processó de Corpus, les seqüeles de les guerres d’Àfrica i de Cuba, la seva relació amb la família reial…

El jurat d’enguany

·Llorenç Capdevila, escriptor.

·Montserrat Caus, bibliotecària de la Biblioteca del Casino.

·Jordi Estrada, escriptor.

·Toni Mata, periodista de Regió7.

·Genís Sinca, escriptor i periodista.

·Anna Vilajosana, periodista.

Presentació de les obres finalistes i acte de lliurament

Si la situació sanitària ho permet, la presentació de les tres obres finalistes tindrà lloc el dia 20 de gener de 2021, a les 19h, a l’Auditori de la Plana de l’Om de Manresa.

El lliurament del guardó es faria en el mateix espai, com cada any, com a acte de la festa de la Llum, el dia 23 de febrer.

Concurs Amat-Piniella 2021 a la Biblioteca del Casino

L’any 2021 es commemora el 75è aniversari del naixement de Montserrat Roig. El concurs d’enguany es centra en la relació que es va establir entre l’autora barcelonina i Joaquim Amat-Piniella.

Contestant correctament les tres preguntes formulades es pot participar en el sorteig d’un Lot de Llibres.

El nom del guanyador/a es donarà a conèixer en el transcurs de l’acte de lliurament del Premi.

Requisits de les obres finalistes

·Poden ser novel·les, llibres de memòries o dietaris.

·Han de ser originalment escrites en llengua catalana.

·S’han d’haver publicat, en el cas d’aquesta convocatòria, entre l’1 de setembre del 2019 i el 31 d’agost del 2020 (ambdós inclosos).

·Han de centrar-se o reflectir algun dels moviments socials contemporanis.

Procés de selecció

Una comissió assessora, formada per representants de les diferents entitats i institucions implicades en l’organització del Premi (Ajuntament de Manresa, Òmnium Bages, Biblioteca del Casino, Gremi de Llibreters, Associació Memòria i Història, Associació Misteriosa Llum) selecciona, entre els mesos de juny i setembre, les millors obres que s’adapten als requisits i n’acaba triant tres o quatre que han de ser les finalistes.

Història del premi

L’any 2000, a Manresa, es va convocar per primera vegada el premi de novel·la Joaquim Amat-Piniella, destinat a premiar novel·les històriques inèdites que reflectissin o se centressin en algun gran moviment social i contemporani.

El premi va néixer per iniciativa d’Òmnium Cultural del Bages i va ser convocat durant sis anys, ininterrompudament, per aquesta entitat, conjuntament amb l’Ajuntament de Manresa i l’editorial Columna.

Els guanyadors de les primeres sis convocatòries van ser:

2001: Rafael Vallbona, per La comuna de Puigcerdà.

2002: Manuel Valls i NorbertoDelisio, per Caminar sobre gel.

2003: Desert

2004: Josep Maria Loperena, per La casa del fanalet vermell.

2005: Desert

2006: Agustí Segarra, per La ciutat en flames.

Diverses circumstàncies (la baixa qualitat i quantitat d’exemplars presentats en algunes de les convocatòries, la retirada de l’editorial i, per tant, de la dotació i publicació de l’obra premiada) van anar deixant el premi en una situació delicada fins a fer-lo inviable.

Tot i la decepció pel fet que el premi Amat-Piniella, tal com havia estat plantejat, no pogués tenir continuïtat, es va considerar que hi havia raons per continuar convocant-lo (sobretot pel que té d’homenatge a un manresà que va ser un dels principals escriptors catalans de la postguerra), si bé es va considerar que calia sotmetre’l a una radical reorientació.

Així, a partir de l’any 2006, el premi ha tingut com a objectiu reconèixer públicament una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries, que reflecteixi una preocupació social envers el món contemporani, i que hagi estat publicat durant la temporada anterior.

Des de l’any 2019, a més, el premi té una dotació de 2.000€.

Els guanyadors, en aquesta segona etapa, han estat els següents:

2007: Antoni Pladevall, per Terres de Lloguer (Columna).

2008: Joan Garrabou, per Confessió general (Proa).

2009: Jordi Coca, per La noia del ball (Proa).

2010: Sílvia Alcàntara, per Olor de colònia (1984).

2011: Jordi Puntí, per Maletes Perdudes (Empúries).

2012: Jordi Estrada, per Rius paral·lels (L’Albí).

2013: Rafel Nadal, per Quan érem feliços (Destino).

2014: Monika Zgustova, per La nit de Vàlia (Proa).

2015: Pep Coll, per Dos taüts negres i dos de blancs (Proa)

2016: Joan-Daniel Bezsonoff, per Matar De Gaulle (Empúries)

2017: Martí Domínguez, per La sega (Proa)

2018: Ramon Solsona, per Allò que va passar a Cardós (Proa)

2019: Joan-Lluís Lluís, per Jo soc aquell que va matar Franco (Proa)

2020: Marta Marín-Dòmine, per Fugir era el més bell que teníem (Club Editor)