Quan parlava traspuava la humilitat d’aquell que sap qui és i d’on ve. El Sisco era d’aquelles persones agraïdes al ben poc que va rebre i al molt que va crear.
Senzill, generós i mot compromès amb el poble i el país, el recordem col·laborant sempre en tot el que podia amb les entitats i organitzacions de Sant Cugat.
Família, amics i treballadors compartien la seva honestedat, el llenguatge sempre clar i directe d’aquell que no vol perdre ni un segon d’aquest regal tan preuat com és la vida.
El recordem en mànigues de camisa, a ple hivern, caminant sempre a bon ritme, entre Rusiñol, Balmes i Octavià… no parava mai!, només per compartir algun somriure quan es creuava amb algunes de les moltes persones que el saludava.
Amic Sisco, ni la teva enorme fortalesa ha pogut superar aquests temps de risc i incertesa. El teu viatge ens ha de recordar que fins i tot els més forts poden perdre aquesta batalla…
Sempre et recordarem!

Un record per a Francesc Tobella Moliné