L’ESCOLARITZACIÓ A CATALUNYA 1900-1950

El Cicle Anual d’Òmnium Selva Interior d’ enguany estava dedicat a l’escola catalana del primera meitat del segle XX. Aquest Cicle serà, pel curs 2021, un recorregut historiogràfic i cultural sobre les diferents formes de pedagogia a la Catalunya del 1900-1950, tant a nivell nacional com a nivell local. L’ objectiu és reflexionar sobre la lluita que es va produir a Catalunya per assolir una educació pública, laica de qualitat. I reconèixer l’esforç que es va fer per escolaritzar els infants i aconseguir la coeducació.

En les línies que precedeixen es presenta una de les activitats treballades conjuntament amb l’Arxiu Comarcal de La Selva i l’historiador Gerard Buxeda.

Escriure llegir, i comptar. Ensenyar i aprendre en un entorn rural (Selva Interior 1857-1981)

No va ser fins al segle XIX, amb la construcció de l’Estat nació liberal, que l’Estat passà a controlar l’ensenyament, el sistema escolar i a plantejar-se l’objectiu de la plena escolarització. Aquest procés es centrà en els nuclis urbans, deixant de banda i de vegades a la seva sort els veïnats, els llogarets i les parròquies situades en zones rurals o forestals, però també industrials. Tanmateix, amb els pocs recursos de què disposaven i no sempre en les millors circumstàncies, en aquests veïnats i llogarets s’ensenyà. I es precisament l’ensenyament en aquests zones, també conegudes com a escoles rurals, l’objectiu de la l’exposició, de títol provisional “Les escoles rurals de la Selva interior”.

L’exposició neix a proposta d’Òmnium Cultural Selva Interior com a colofó del cicle de conferències “L’escolarització a Catalunya 1900 – 1950” i està coproduïda amb l’Arxiu Comarcal de la Selva. La pandèmia del COVID-19 ha alterat els plans inicials i l’exposició serà l’aperitiu al cicle de conferències, que s’ha posposat. Per aquest motiu l’àmbit territorial és la comarca de la Selva interior i té un enfocament comarcal amb la idea que l’exposició sigui itinerant. La inauguració de l’exposició és prevista a principis de novembre en el marc de la Festa de la Ratafia de Santa Coloma de Farners. Si l’evolució de la pandèmia obligués a cancel·lar la Festa de la Ratafia la inauguració de l’exposició es faria quan les circumstàncies ho permetessin.

L’objectiu de l’exposició és fer una primera aproximació, un primer tast a una temàtica poc coneguda i treballada. Cronològicament, s’arribarà fins a la dècada de 1970, anys en què es tancaren la majoria d’escoles rurals coincidint amb el despoblament rural i el transport i el menjador escolar.

L’exposició constarà de deu plafons i es dividirà en dues parts. Cada plafó tindrà de trenta línies aproximadament i anirà acompanyat d’imatges i/o taules. El primer plafó és la introducció, l’editorial de l’exposició escrita per Joaquim Carreras, director de l’Arxiu Comarcal de la Selva. La primer part té un enfocament teòric, s’establiran les línies mestres del que va ser l’ensenyament en les escoles rurals. El primer plafó es parlarà de la consideració de les escoles rurals i es farà un primer catàleg d’escoles rurals a la Selva Interior que no pretendrà ser tan exhaustiu com una primer aportació. El segon es centrarà en la tipologia de les escoles (locals adaptats, escoles pròpiament dites, característiques de les escoles, projectes frustrats). El tercer plafó parlarà dels mestres (mestres amb títol, mestres sense títol com mossens o els anomenats mestre de sequer). El quart parlarà dels i les alumnes i el cinquè de l’ensenyament (què s’ensenyava? S’ensenyava el mateix que en la resta d’escoles?).

La segona part recollirà l’experiència de vuit testimonis. Constarà de quatre plafons amb dos testimonis per plafó. Els testimonis es recolliran seguint criteris de representació comarcal, tipologies d’escola, mestres i alumnes i paritat de gènere. Els textos explicaran un fet destacat, representatiu, de l’experiència de l’entrevistat, que matisi, ampliï o complementi el que s’ha explicat en la primera part i, sobretot, que els testimonis dialoguin entre ells, que donin una visió plural, polièdrica i calidoscòpica del que va ser ensenyar i aprendre en les escoles rurals de la Selva Interior.

Gerard Buxeda. Historiador