Des de la presó: cap distracció; lluita i estratègia compartida
“El més escandalós que té l’escàndol és que un s’hi acostuma”
Simone de Beauvoir
Estimadíssim soci,
Des de la presó, en primer lloc, envio una abraçada plena de reconeixement a tots els docents que estan donant el bo i millor per a l’inici del curs escolar. Sou motiu d’orgull i autoestima.
Abraçada fraternal també als més de 200 activistes citats per participar en l’acció de Tsunami Democràtic. Voldrien que tinguéssim por, que haguéssim renunciat a la protesta democràtica. No obeïu les seves amenaces, no podem deixar d’exercir drets fonamentals. La lluita noviolenta és un dels principals instruments per a la transformació social.
Aviat farà 3 anys que som a la presó. El Tribunal Suprem, amb la col·laboració imprescindible de la Fiscalia, ha decidit rebregar el dret penitenciari de tots els presos (polítics i socials) suspenent-nos el tercer grau i les sortides per treballar a la fàbrica. Som on érem, i ni la repressió ni la quarantena diària a la cel·la impediran que continuem acusant l’Estat de vulnerar drets humans. Perquè és així com lluitem per preservar-los.
Denunciem arreu la connivència del govern espanyol i la corrupció borbònica, la desvergonya d’un regne en decadència, encobridor de crims franquistes contra la humanitat.
Dividir el moviment sobiranista perquè es limiti a defensar-se reactivament forma part de l’estratègia política de l’Estat. El sobiranisme, per tant, ha de demostrar la seva maduresa i definir un horitzó comú que aparqui disputes electoralistes estèrils. I aprofitar, també, cadascun dels revessos de la justícia europea que empetiteixen el prestigi internacional de l’Estat.
Recordem-ho: diàleg i confrontació no són propostes contradictòries. Ni la repressió permanent ni els legítims interessos de part justifiquen renunciar a la unitat estratègica.
Aquest nou Onze de Setembre, en plena lluita sanitària i social contra els estralls de la Covid-19, ha de servir per fer visible que no renunciem a construir la República catalana des d’aquesta estratègia unitària, i que seguirem treballant cada dia i arreu per no deixar-nos ningú pel camí.
Finalment, permeteu-me un agraïment infinit a tots els artistes i treballadors de la cultura que també lluiten sense treva per reeixir contra tantes adversitats. Cuidem-la, perquè sense cultura no som res i el món seria un lloc molt pitjor.
Sempre endavant!
Visca Catalunya lliure!
Visca els Països Catalans!
Jordi Cuixart
President d’Òmnium Cultural
Presó de Lledoners, 4 de setembre del 2020