Arran del confinament de Lleida i de tota la comarca del Segrià ordenat pel Govern de la Generalitat a causa dels rebrots de Covid-19, hem vist amb enorme preocupació com, fins i tot per part de les autoritats, s’ha fet una interpretació simplista i esbiaixada de la realitat de la nostra ciutat i de la seva comarca, interpretació que ha generat molt malestar entre la seua població.

Tant l’Estat espanyol (amb les seues polítiques d’estrangeria i la manca d’una gestió eficaç en el tema de les persones sense papers), com de la Generalitat de Catalunya (per la manca de mesures sanitàries i socials davant la sabuda arribada aquesta primavera de trenta mil persones a la recerca de feina a les terres de Lleida, moltes d’elles sense contractes de feina ni papers), com fins i tot la mateixa Paeria de Lleida (que té en aquest tema una assignatura pendent) no han fet sinó buscar culpables aliens a la seva pròpia responsabilitat i, en darrera instància, fer-la recaure en les persones a títol individual.

Així mateix, creiem que els mitjans de comunicació han donat una imatge distorsionada i esbiaixada de la realitat de Lleida, i de tota la comarca del Segrià, agafant la part pel tot.

Intencionadament, s’ha volgut responsabilitzar al món de la pagesia en general de la situació dels treballadors temporals i de la seva  manca de control sanitari, fent-lo, de manera extensiva, culpable d’aquesta situació difícil que del confinament viuen avui la ciutat i la seva comarca. La realitat és que els pagesos, que des de fa anys pateixen en carn pròpia una precarització creixent de la seua feina i uns preus de la seua producció molt per sota de vegades dels costos de producció, compten cada any amb mà d’obra temporal indispensable per fer front a la campanya de la recollida de la fruita. La majoria d’aquesta mà d’obra es contracta en origen i en unes condicions de salari, allotjament i manutenció dignes i adequades a la seva feina. Molts d’aquests treballadors temporals repeteixen any rere any la seva visita a les terres de Lleida per tal de guanyar-se un jornal en condicions dignes i apropiades.

El problema sorgeix quan, per l’efecte crida, un gran nombre de persones es desplacen a Lleida i la seva comarca en cerca d’una feina en la recollida de la fruita i ho fan sense contracte i sense documentació per treballar. Això provoca un excés de mà d’obra que les explotacions agràries no poden assumir, per la qual cosa, aquests treballadors es troben abocats a viure al carrer i en condicions molt precàries. Fer responsable als pagesos d’aquests treballadors sense feina és una gran falsedat, injusta i immoral. El pagès no pot donar feina a aquells treballadors que no tenen papers perquè la llei li ho prohibeix i, per tant, no pot ser mai responsable de la seva situació vital. La responsabilitat del pagès és exactament la mateixa que la de la resta de ciutadans i, per descomptat, molt menor de la qual tenen unes autoritats que haurien de garantir uns mínims econòmics, sanitaris i socials per a tots aquells treballadors sense papers.

Així doncs trobem que el camp lleidatà (sector fonamental de la comarca del Segrià) compta amb una doble problemàtica que convergeix tot i la seua diferent natura.

1. Per una banda la dificultosa gestió empresarial de les petites i mitjanes empreses agrícoles que en moltes ocasions viuen ofegades per una política de preus totalment perjudicials.

2. Per l’altra el greu problema social i sanitari, producte d’una mala gestió de l’Estat, la Generalitat i el mateix Ajuntament de Lleida, dels recursos, econòmics, sanitaris i socials que es destina a la població en general i a la població temporal (que no temporera) de cada zona.

No ens trobem davant d’un racisme general i exacerbat. La gestió empresarial agrària, de manera general i estesa, no mostra un racisme més gran del que pot manifestar-se, desgraciadament, en qualsevol altre sector econòmic de la nostra societat. En canvi, des de molts àmbits, s’ha volgut presentar a la pagesia lleidatana i, per extensió, a tota la ciutadania de Lleida, com una mena de racistes insensibles davant del patiment humà. I això és radicalment fals. EN TOT CAS, ESTEM DAVANT UNA DOBLE PROBLEMÀTICA QUE IMPLICA, NECESSÀRIAMENT, SOLUCIONS PRECISES I DIFERENCIADES PER CADASCUNA D’ELLES. Sembla que, fins ara, es vulgui confondre l’opinió pública amb la mescla malintencionada d’ambdues realitats.

Lleida és una ciutat jove, moderna, dinàmica, universitària, i oberta al progrés i sensible al drama humà que la pobresa i la manca d’oportunitats provoquen a tot el món, malgrat que s’hagi transmés una imatge que sembli indicar el contrari. Els seus ciutadans estan orgullosos de la seva ciutat i de les riques hortes del seu entorn així com de la seva qualitat de vida, molt superior a la majoria d’altres ciutats de Catalunya, basada en una forma d’entendre la vida, una alimentació i un sector agroalimentari propers i sostenibles.

La zona fruitera del Segrià és un dels tresors agrícoles de Catalunya. Any rere any, aquest rebost de fruita de la millor qualitat del món, es troba amb situacions difícils de gestionar, tal com hem detallat més amunt. Situacions que aquest 2020 s’han vist potenciades i visualitzades al màxim pel tema de la pandèmia de la Covid-19. Però en definitiva es tracta d’un problema de mala gestió per les ineptituds d’uns governants que, tot sigui dit de passada, es mostren impertèrrits davant d’una situació endèmica.
El Segrià, i la ciutat de Lleida en particular, ha estat i serà sempre terra d’acollida i ho ha estat en proporcions molt més grans que altres zones de Catalunya.

Per tot això, volem deixar clar que:

 

• Ni TEMPORERS Ni PAGESOS NO TENEN CAP CULPA DEL QUE ESTÀ PASSANT.

 

• EXIGIM RECURSOS ECONÒMICS, SANITARIS I SOCIALS PER ACABAR AMB EL GREU PROBLEMA DE LES PERSONES QUE TEMPORALMENT ARRIBEN A LLEIDA PER TAL DE TREBALLAR LA TERRA.

• S’APLIQUIN LES POLÍTIQUES INTEGRALS DE LES QUALS PARLA L’OMS (TESTAR LES PERSONES, SEGUIR ELS CASOS I AÏLLAR I POSAR EN QUARANTENA  LES PERSONES AFECTADES)

Les autoritats de la ciutat i de la Generalitat de Catalunya tenen l’obligació de fer tot el que està en les seves mans per informar sobre l’autèntica realitat de la ciutat i la seva comarca i endegar una campanya que li restitueixi el prestigi que no es mereix haver perdut.

Signa el manifest!