Voluntaris i aprenents clouen la 10a edició del voluntariat lingüístic amb una ruta pel centre de Mataró.

Quasi una trentena de persones va aplegar-se el matí del dissabte 29 de març a la seu d’Òmnium Cultural de Mataró per cloure la desena edició del ‘Voluntariat per la llengua’. L’activitat va iniciar-se amb un intercanvi d’experiències en el qual les parelles lingüístiques van palesar l’enriquiment cultural mutu que suposa conèixer persones de cultures diverses així com l’interès dels aprenents per conèixer la llengua i cultura catalanes.

A continuació, els assistents van dirigir-se a la Muralla dels Genovesos, punt d’inici de la ruta guiada pel Mataró, principalment, del segle XVI i barroc, tot i que també es van poder observar mostres del neoclàssic i el modernisme. Després de seguir l’explicació sobre les muralles de la ciutat, construïdes entre el 1569 i 1600, els assistents van emprendre el recorregut dirigint-se al carrer Bonaire, un dels més emblemàtics dels carrers barrocs mataronins on s’hi poden observar mostres de cases de cos arrenglerades, amb les façanes esgrafiades, els portals, les finestres i els balcons emmarcats de pedra, baranes de ferro forjat i sotabalcons amb rajoles decorades.

La ruta prosseguí fins a la Basílica de Santa Maria, construïda a partir del 1675 i acabada al segle XVIII, segons projecte de l’arquitecte milanès Ercole Turelli. A l’interior, el retaule del Roser i la capella dels Dolors constitueixen els màxims exponents de l’art barroc a Mataró.

A continuació, es reprengué la ruta en direcció a la Plaça Gran, la qual aglutina mostres del gòtic tardà, modernisme i vestigis romans. Així, la Casa Llorell conserva a la façana finestres gòtiques tardanes, mentre que el subsòl de la casa, igual que el de la plaça, conté restes i mosaics d’època romana. L’empremta del modernisme es fa evident en l’edifici del Mercat del Rengle, que ocupa el centre de la plaça, construït per Emili Cabanyes el 1891. Posteriorment, Josep Puig i Cadafalch va reformar-ne la teulada amb una nova decoració de ferro forjat i de ceràmica. No massa lluny, la botiga ‘La Confianza’, situada als baixos d’una antiga casa de cos del carrer de Sant Cristòfor, presenta també, tant en l’interior com en l’exterior, ornamentació d’estil modernista a base de ceràmica i ferro forjat.

La propera parada fou a l’edifici de l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena, del qual en destaca la façana ondulant i esgrafiada de l’església. A continuació, la ruta enfilà fins a l’edifici neoclàssic de la Peixateria, construït l’any 1841 per l’arquitecte Garriga i Roca per ubicar-hi les parades de venda de peix. Continuant pel carrer de Barcelona, algunes de les seves cases i casals conserven encara les característiques gelosies barroques a les finestres.

Abans de pujar per la Riera i enfilar el tram final de la ruta, els participants s’aturaren al portal de Barcelona, a la confluència de la Riera amb la plaça de Santa Anna, el més destacat  dels set portals dels quals disposava l’antiga muralla i en el qual es reprodueixen els escuts del Principat, de Mataró i de Barcelona.

La ruta es va cloure davant l’edifici de l’Ajuntament, resultat de nombroses ampliacions i reformes de diversos segles d’història. De l’aspecte exterior, d’estil neoclàssic, en destaquen les imatges al·legòriques a la Justícia i a la Prudència que flanquegen l’entrada i els bustos dels mataronins il·lustres Jaume Creus, Damià Campeny i Antoni Puig Blanch.