Un jurat format per Imma Monsó, Antoni Pladevall, Llorenç Capdevila, Montserrat Caus i Jordi Estrada tria aquesta obra entre les tres finalistes.El premi, convocat per Òmnium Cultural del Bages i l`Ajuntament de Manresa, vol reconèixer la millor obra narrativa de temàtica social contemporània publicada entre la tardor de 2006 i la tardor de 2007.El lliurament s`ha celebrat avui dimarts, 19 de febrer, a partir de les vuit del vespre, a l`Auditori Caixa de Manresa, en un acte que ha comptat amb un recital de poemes d`Amat-Piniella per part de l`actor Pep Munné.L`obra Confessió general, de Joan Garrabou, ha resultat guanyadora de la setena convocatòria del premi Joaquim Amat-Piniella, que per segon any consecutiu es concedia a una obra publicada. El premi l`organitzen Òmnium Cultural del Bages i l`Ajuntament de Manresa, amb la col·laboració de la Biblioteca del Casino i el Gremi de Llibreters.L`acte, obert a tothom, ha tingut lloc a l`Auditori Caixa de Manresa, i s`ha comptat amb la presència de diverses autoritats. El conegut actor Pep Munné, acompanyat de la música de Sílvia Comes, ha recitat alguns poemes de Joaquim Amat-Piniella.Acte seguit s`ha fet públic el veredicte del jurat format per Antoni Pladevall (guanyador de l`edició de l`any passat), Imma Monsó, Llorenç Capdevila, Montserrat Caus i Jordi Estrada, que ha fallat a favor de la novel·la pòstuma Confessió general, de Joan Garrabou. L`AUTOR GUANYADORJoan Garrabou (Barcelona, 1928-2002) fou advocat i escriptor. Es llicencià en ciències polítiques a París. Establert molts anys a l`estranger, viatjà per Àfrica i Àsia. Publicà El mar escolta (Perpinyà, 1957), novel·la d`una gran penetració psicològica i Els homicides (1981), narracions de caràcter existencialista, com també perfils biogràfics de militars catalans (Prim, Tristany, Savalls…) i llibres de temàtica documental. Confessió general quedà enllestida però inèdita quan, l`any 2002, morí sobtadament el seu autor. La persistència del seu amic Joaquim Maluquer va propiciar la publicació de la novel·la la tardor del 2006. L`OBRA GUANYADORAExtensa i elaborada crònica d’una saga familiar, Confessió general (Proa, 2006) és una novel·la densa i exuberant que posa en joc epistolaris, diaris personals i testimoniatges diversos per abordar, amb una mirada fragmentada i complexa, el mal, la buidor íntima, el coratge i l’honor i la inguarible estupidesa humana.Confessió general és una novel·la pòstuma, molt ambiciosa, que recorre la nissaga familiar dels Radell a través de dos germans (Lluís i Ramon) i al llarg de tres escenaris: la darrera carlinada, la colònia espanyola de les Filipines i el moviment anarquista de principis del segle XX. Cal destacar, doncs, el tractament literari d`un tema insòlit: els carlistes catalans que van fer cap a Filipines. Tot i això, es tracta més d`una novel·la de reflexió moral, d`idees, que no pas d`un relat d`acció o històric. El llenguatge hi és intensament acurat, d`alta volada, la varietat de registres (epístola, dietari, crònica…) està molt ben resolt i excel·leix especialment en les descripcions, sobretot de persones i de paisatges. LA CRÍTICA N`HA DIT…M`ha agradat molt Confessió general. Fins a l`extrem de considerar-la una de les quatre o cinc novel·les més importants publicades el 2006. (···) Una novel·la de traca i mocador. Amb un argument d`empenta que ens arriba servit en la safata d`una llengua de Primera Divisió. Joan Josep Isern ( Avui)Confessió general és el que podríem anomenar una novel·la total, és a dir: una obra ambiciosa a gran escala que aspira a explicar-nos en profunditat un moment crucial de la historia de la humanitat. El moment que tria Garrabou és el tumultuós naixement del món modern (···). L`extraordinari èxit artístic de la novel·la rau al fet que l`autor porta a terme una enriquidora síntesi entre elements prototípics de la narrativa del XIX i elements innovadors de la del XX. Del segle XIX, per exemple, Garrabou agafa la psicologia dels personatges i la saga familiar intergeneracional com a eix vertebrador de l`obra. I dels grans descobriments formals de la novel·la del XX pren el narrador múltiple, la fragmentació de la història i l`argument, la diversitat de gèneres literaris dins el text i la insistència en l`evocació del sentit dels llocs. Sam Abrams (El Mundo) ELS ALTRES FINALISTESA part de la novel·la guanyadora, els altres finalistes eren:Temps indòcils, d`Agustí PonsTemps indòcils (Angle, 2007), d`Agustí Pons, és la crònica i el testimoni d`una època i d`una generació, la que va viure d`una manera activa la transició democràtica. El periodista Agustí Pons, que va ser fundador del diari Avui i cap de gabinet del conseller de cultura Max Cahner, retrata, amb una prosa impecable i de primera mà, episodis coneguts i d`altres de no tan coneguts al voltant de fets com la Caputxinada, l`execució de Puig Antich o la polèmica sobre els canvis realitzats a l`obra Els Beatles contra els Rolling Stones. Especialment interessants són els retrats de personatges a qui va tractar o va conèixer l`autor.Contra el silenci, de Ramon Folch i CamarasaContra el silenci (l`Albí, 2006), de Ramon Folch i Camarasa, és una novel·la, amb ressons autobiogràfics, sobre la recuperació de la memòria i, més concretament, la por de recuperar-la. És una història intel·ligent, que diu més coses del que sembla. El que comença amb un plantejament clàssic i, aparentment, previsible -un home que vol reconstruir la mort del seu germà al front, seixanta anys enrere—, acaba esdevenint un relat insòlit i carregat d`ironia sobre les dificultats -polítiques, històriques, morals— de refer el passat. EL PREMIEn el nou enfocament que va inaugurar-se en la convocatòria anterior, el premi Joaquim Amat-Piniella té com a objectiu reconèixer públicament una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries, que reflecteixi una preocupació social envers el món contemporani. Es premia una obra publicada durant la temporada anterior, la que es consideri que millor s`adequa als requisits temàtic i lingüístic esmentats i es cregui la més reeixida tant des del punt de vista literari com des del vessant social i històric.El guanyador rep un guardó emblemàtic en forma d`escultura obra del reconegut escultor manresà Ramon Oms.Es procura, això sí, de dotar el premi, si no de diners, com a mínim de prestigi. Una de les claus, en aquest sentit, ha estat el procés de selecció de les obres finalistes per part d`una comissió assessora on hi ha representants de totes les entitats implicades i del món cultural manresà, i la confecció d`un jurat al màxim de transparent i acreditat.