Aquest any, en motiu de la festa major de Vallvidrera, Òmnium Sarrià-Sant Gervasi organitzem una sessió de poesia marinada amb vins. Tant els poetes com l’espirituós són originaris o tenen alguna relació amb Vallvidrera i la seva gent. El celler L’Olivera de Can Calopa organitza el tast.

Quan? Dissabte 14 de setembre a les 12.30 h

On? Centre Cívic Vallvidrera – Vázquez Montalbán (Carrer dels Reis Catòlics, 16, 08017 Barcelona)

Cal inscriure’s a l’activitat al formulari.

Afanyeu-vos que les places són limitades! Us hi esperem!

Biografia poetes

Guim Valls

Barcelona, 1992. Comença a escriure fantasies als dotze anys. La passió per la poesia ve una mica més tard, però ve forta i se l’endú. Ha cursat estudis de filologia catalana i anglesa a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat dos llibres: Quincalla del segle (Roure Edicions, 2015) i La mà dins la roda (Viena Edicions, 2017), amb el qual va guanyar el Premi de Poesia Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat 2016. Des de fa uns anys es dedica a recitar pels llocs més diversos i actualment té projectes oberts amb artistes amics, entre els quals cal destacar el col·lectiu Nicomedes Mendes, grup centrat en la improvisació i la poesia oral.

Raquel Santanera Vila

Neix el setembre preolímpic de 1991 a Manlleu (Osona). A la plana hi creix. Aquest indret li fa bé però no li desaccentua les obsessions pels ovnis, el Triangle de les Bermudes i els llibres. Aquesta darrera fal·lera la porta anys més tard a Barcelona per estudiar el grau d’Estudis Literaris. No en té prou i continua amb el màster en Construcció i Representació d’Identitats Culturals. Les avantguardes, la teoria feminista o Amélie Nothomb són les principals coordenades des d’on escriu Teologia poètica d’un sol ús, premi de poesia Martí Dot (2014, Viena Edicions). Amb aquest primer poemari inaugura el Babaisme, un esforç per forjar una nova mitologia del jo poètic que continua en el segon poemari, De robots i màquines o un nou tractat d’alquímia, premi de poesia de Pollença (2017), on la maquinària es subordina a uns alquimistes de bata blanca. I on les lectures de Isaac Asimov, Donna Haraway, Rosi Braidotti o Palau i Fabre ressonen per tot. Actualment, també és coordinadora i programadora a l’Horiginal, mític obrador de recitacions i noves actituds literàries a Barcelona. I del cicle de poesia a la comarca d’Osona, Els Vespres Malgastats.

Maria Sevilla Paris

Badalona, 1990. Creix tan de biaix i perifèrica com pot a Bufalà: ben als afores, ben limítrof. Decreix l’adolescència escoltant grunge, punk, thrash, i descobrint l’escalf coent de la literatura. S’hi engresca. Fa Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Després, comença una tesi doctoral (en curs) sobre La passió segons Renée Vivien, de Maria-Mercè Marçal, i és a partir d’aquí —i de Rodoreda, Blai Bonet, els forats de Sade, la droga de Lois Pereiro o l’insomni de Maria Cabrera— que tanta perifèria i tanta desacceleració post-humana li resulten, finalment, discibles. L’any 2015 veu la llum el seu primer poemari, Dents de polpa (AdiA Edicions), guardonat amb el XXX Premi Bernat Vidal i Tomàs, i l’any 2017 guanya el Miquel Àngel Riera de Manacor amb el seu segon poemari, Kalàixnikov (Món de Llibres). La seva poesia ha estat traduïda al castellà, a l’anglès, al croat, al turc i al lituà. La seva poesia és dita amb dents i saliva i paladar als recitals en què, regularment, participa per tal de mantenir viu —i a tot volum— el rampell subversiu i radicalment estràbic de la paraula en vers. Des de gener de 2019, és una de les tres programadores de l’Horiginal.

Misael Alerm Pou

La Garriga, 1990. Llicenciat en Belles Arts i màster en Estudis Avançats en Història de l’Art. Ha publicat els llibres de poemes Vell País Natal (Adia, 2014) i Aiga (Adia, 2017). Coordina l’espai Expressions de La Directa. Treballa amb joves.