Els actes de la Marxa dels Vigatans, el 10 de setembre a Vic, estan formats per diferents ingredients, uns elements clau dels quals se’n pot desprendre una rica simbologia.
· La memòria històrica
Els actes de la Marxa dels Vigatans, a més d’afermament de la identitat nacional, són de commemoració històrica.
La Flama arriba amb els Penons dels Vigatans, que duen cadascun el nom dels patriotes que van ser a la trobada de la Reuniódels Vigatans (1705).
Lesaltres columnes que arriben de diferents poblacions prenen el nom depersonatges o elements defensors de la causa austriacista, com ara laFragata de Sitges, o bé vinculats amb la nostra cultura i identitat, com ara Jacint Verdaguer, de Folgueroles.
A part de llegir el «Romanç a en Bac de Roda»,se li ret un homenatge a la rambla de les Davallades -on va serexecutat pels borbònics el 2 de novembre 1713-, que es fa extensiu atota la gent que al llarg de la història han defensat amb la vida lallibertat de la nostra nació.
Tots aquests fets, i fins als de l’Onze de Setembre de 1714queden glossats a la ressenya històrica inclosa al llibret que hom pot recollir en començar els actes, a les taules on es venen les torxes. A més, a la plaça delBisbe Oliba es llegeixen fragments d’articles del Decreto de Nueva Planta del Principado de Cataluña (1716), per a després cremar-lo.

· La voluntat política

· El foc
Aquest element simbolitza el compromís i alhora la purificació.
Esdevé símbol de compromís en la Flama dels Vigatans, encesa el vespre del 19 de maig a l’ermita de Sant Sebastià, en el transcurs delsactes commemoratius de l’efemèride de la Reunió dels Vigatans.Des d’aleshores aquesta llàntia ha estat custodiada per diferentsfamílies de Santa Eulàlia de Riuprimer, que han volgut amb aquest gestrefermar el seu capteniment amb la recuperació de la llibertat nacional,voluntat representada per la Flama. Aquesta mateixa Flama serà recollida per la Columna que porta el seu nom i duta a peu fins a Vic, perquè presideixi les ofrenes a Bac de Roda i perquè la encengui la primera torxa de la Marxa de Torxes.
Les torxes -una altra forma de foc- simbolitzen l’adquisició del compromís per part de la persona portadora, que pot ser qualsevol, ja que es venen a un mòdic preu de 2 euros.
D’altra banda, el foc crema tot allò de què ens vulguem desempallegar. I com que ens volem treure de sobre el llast d’Espanya, una foguera reduirà a cendres el decret de Nueva Planta, que caldria aconseguir derogar. Farem foc nou.

· L’excursionisme
A la Renaixença, i responent al desig de conèixer (condició sine qua non per a estimar) la nostra terra, l’excursionisme va ser una de les activitats a través de les quals es va vehicular el moviment identitari de la nostra nació. Caminar és una metàfora de la marxa cap a la llibertat: per dificultós que sigui el camí, amb constància, seny -i sort- arribarem fins al cim.
LaMarxa dels Vigatans s’inicia des de les diferents poblacions des d’on surten columnes cap a Vic, com ara la que surt des de Santa Eulàlia de Riuprimer fins a Vic (2 h), en ple capvespre, duent la Flama dels Vigatans.

· La imatgeria popular
L’Àliga de dos caps balla retent homenatge a Bac de Roda i als milers de patriotes morts al llarg de la història en la defensa de la nostra terra.
Els Gegants de la Ciutat de Vic i els del Carrer de la Riera acompanyen la Marxa de Torxes, i després ballen a laplaça de la Catedral, en el moment festiu resultant d’haver cremat elDecret de Nueva Planta.

· La literatura
Els fets de la història del nostre país -i especialment els de la Guerra de Successió- van ser temes que va conrear elprimer gran poeta modern de la Plana de Vic, Jacint Verdaguer, que enguany tindrà una columna amb el seu nom, que sortirà des de Folgueroles.
A l’acte de liurament de la Flama dels Vigatans, al vespre, a Santa Eulàlia de Riuprimer, es llegeixen uns fragments de la seva glossa «Los Vigatans».
I a Vic, davant la placa commemorativa de l’ajusticiament del Bac deRoda, cada any un poeta o rapsode diferent (enguany, Jacint Sala) llegeix el romanço que Mossèn Cinto va recollir dela veu popular, el «Romanç a en Bac de Roda».

· La nostra música
LaMarxa pel nucli antic comença amb música solemne basada en la melodia d’«Els Segadors», tocada amb sac de gemecs.
Ja a la plaça del Bisbe Oliba, «El cant dels ocells» -melodia nadalenca que va servir durantla Guerra de Successió com a base per a lloar l’arribada de Carles III- precedeix el Diàleg del Compromís.
Després de la crema del Decret de Nueva Planta, els Grallers de la Boira fan sortir de les seves gralles «LaMuixeranga d’Algemesí», i una coral i el públic canta «La Balanguera» i «Els Segadors».
Durant el sopar podrem sentir música d’arreu dels Països Catalans, de tota mena: jota, sardana, romanç, havanera, rumba, cúmbia, interpretada per grups com Al Tall, Biel Majoral, Jaume Arnella, Marcel Casellas i la Principal de la Nit, Obrint Pas, Pomada…
L’actuació musical d’enguany també està basada en música tradicional però tocada amb estils caribenys, com ara l’ska i el reggae. En seran responsables els Xitxarel·los (Abrera, Montserratí).